Els vins que vaig tastant

1.08 DO Empordà

2012-02-06T23:00:00.000+01:00

Després de tastar el 2.08 del Celler Vinyes d'Olivardots, conreat en terra de sauló, ens quedava pendent el 1.08 conreat en pissarra.

Varietat carinyena tambéen terrer de llicorella i fet amb el raïm de la finca “Vinya de l’Avi”,plantada al 1964.

Ha estat envellit 16mesos en bótes de roure francès, amb remogut de lies i fermentació malolàctica.

Presentava colorcirera fosc.

En nas oferia fruitavermella madura i herbes aromàtiques. També làctics.

En boca es vamostrar potent, agradable i afruitat amb post gust persistent i molt agradable.

Té 15% en alcohol que en cap cas es nota al tastar-lo. El seu cost va estar al voltant dels 30€ i la producció de 760 ampolles. Per tant una autèntica relíquia que vaig aconseguir gràcies a l'ajuda del Pep T.M.

I tal com vaig comentar del 2.08, és més difícil de trobar que de pagar, però val la pena per la seva excel·lent qualitat.

Neix9 2007. DOQ Priorat

2012-01-10T21:18:00.000+01:00

Aquest és el primer vi del celler www.pinyolsabate.com i germà gran del Sirona que està descrit en el post anterior.

També era un vi desconegut per nosaltres i com comento al post del Sirona, ens va arribar una mica de casualitat i ens va sorprendre.

Està fet a partir d’un cupatge de Garnatxa 60%, Cabernet Sauvignon i Carinyena 40% i al meu criteri, el podem catalogar de més “Priorat” que el germà petit. Ha passat per botes de roure americà, francès i de l’Europa de l‘Est.

Ofereix color vermell fosc.

En nas és intens, amb notes de fruites negres i tocs de xocolata.

En boca és suau i arrodonit.

Té 14,5% en alcohol i el seu preu he esbrinat que està pels 23€ (la nostra ampolla va ser obsequi de la germana del productor).

En resum… Una agradable sorpresa de trobar un producte del que el nom no em sonava i en canvi les sensacions han estat molt agradables.

Sirona 2008. DOQ Priorat

2012-01-07T17:26:00.001+01:00

Tenia pendent de tastar aquest vi, que em va arribar com obsequi per part d'una coneguda de la Marta en la que vaig coincidir en una celebració d' aniversari i ens va fer arribar dues ampolles del vi que elabora el seu germà. Es tracta del Sirona i també del Neix9 que publicaré ben aviat.

Fet a partir d'un cupatge de cabernet, garnatxa i carinyena vella i elaborat en dipòsits d’acer inoxidable a temperatura controlada per poder fer el seguiment del seu procés de fermentació. La carinyena seleccionada procedeix de vinyes de més de 50 anys.

Presenta color robí intens.

En nas és poc intens però agradable.

En boca es mostra suau, mineral, un pèl afruitat, amb tocs de regalèssia, carnós i amb un agradable pas de boca.

Al tractar-se d'un obsequi no sé el seu preu exacte, però he trobat per la web que està pels 14€ i en aquest cas la seva RQP em sembla força interessant. A la que tingui oportunitat d'adquirir-lo, m'agradarà fer un segon tast per corroborar que es tracta d 'un bon producte.

Té 14,5% en alcohhol i podeu trobar més informació a http://www.pinyolsabate.com/

2.08 DO Empordà

2011-12-09T20:11:00.001+01:00

Avui hem tingut l'oportunitat de gaudir d'una ampolla d'una carinyena impressionant. Es tracta del 2.08 del Celler Vinyes d'Olivardots. Conreada en terra de sauló i amb vinyes plantades al 1909, del que s'han produit només 1350 ampolles. Té 16 mesos de criança en botes de roure francés.

Ens mostra color cirera viu amb capa mitjana.

En nas dóna sensacions de fruites vermelles madures, és floral, balsàmic, especiat amb sensacions de làctics i fumats.

En boca molt golós, equilibrat, amb textura sedosa, amb excel.lent pas de boca.

En resum és un vi que ofereix potència, complexitat, molt ben arrodonit. Un vi excel.lent.

L'etiqueta mostra graduació del 15%, que en cap cas es nota al tastar-lo. I el seu preu està pels 30€... En tot cas és més difícil de trobar que de pagar, però val la pena per la seva excel·lent qualitat.

René Barbier en pura ESSÈNCIA...:)

2011-11-08T15:03:00.002+01:00

Sempre s’aprenen coses escoltant en René Barbier, que té la característica de transmetre emocions, sense deixar de costat el rigor en les seves explicacions.

Compartint una copa de Clos Mogador 2008 a la Botiga d'Uve-i al carrer Casanova i mentre preparaven les ampolles que conformaven el tast, ell anava desgranant una sèrie d’idees intercalades amb vivències personals.

Ens explicava amb senzillesa anècdotes de quan s’iniciava en la producció dels seus vins i els intentava vendre i del rebuig que ocasionava en mentalitats clàssiques el fet de que fossin “un Priorat” i a sobre quan els deia el preu, quasi el feien fora, sense entendre que la qualitat en el món del vi, sol estar renyida amb els preus baixos.

El temps li ha donat la raó i ha començat a explicar l’historia dels seus destil·lats que actualment elabora de manera artesana amb el Philippe Geerarset, comentant que va començar aquest camí amb el seu germà que també es deia Philippe i que malauradament va morir en un accident.

Preparant la presentació

Ens va explicar que els primers destil·lats que van produir els feien de manera rudimentària amb una olla exprés i tub de coure simulant un alambí. Ho feien per intuïció a partir de les lies i sortien excel·lents. Va explicar com anècdota que quan van voler produir més amb estris de mida superior, el resultat era inferior degut a que les mares es cremaven ja que calia remenar-les durant e procés.

Fa molts anys tothom destil·lava, però diferents obstacles van fer que s’anés perdent aquest activitat per la zona. Destil·lar no és fàcil i requereix de molta cura, posant atenció a no cremar res y no perdre aromes que tal com diu en René “el Priorat es un miracle d’aromes”.

Vam tastar els 3 destil·lats que produeix

LA QUINTA ESSÈNCIA DELS LLOPS

Un aiguardent de vi (sense lies) fet a partir dels seus propis cellers i destaca per estar molt arrodonit, amb un agradable aroma, tocs de fruits secs i mostrant la mineralitat del terreny. Resulta fàcil de beure i és net i agradable. Utilitzen el raïm que no consideren apte pel vi principal a partir d’una rigorosa selecció gra a gra.

El més "bàsic" dels 3.... :)

LA QUINTA ESSÈNCIA (destil·lat de lies de vi)

Està elaborat a partir de lies de vins de “la família” (Laurona, Manyetes...) i així asseseguren que no han estat sotmeses a tractes químics intrusius. És molt aromàtic i llarg en boca, sense tenir un impacte exagerat d’alcohol que en ocasions caracteritzen els destil·lats. Va resultar untuós, oferint molta complexitat.

Destil·lat de lies de vi....

LA QUINTA ESSÈNCIA (destil·lat de Clos Mogador)

Aquest es caracteritza per estar fer exclusivament a partir de les lies de Clos Mogador i això fa que la seva producció sigui molt limitada. Mostra molta finor, persistència en boca i resulta espacialment agradable.

Destil·lat de lies de Clos Mogador...

Comentar que tota l’aigua que utilitzen en la elaboració, procedeix de la font de la mateixa finca i la temperatura recomanada per prendre’ls és de 14/15ºC.

La meva percepció personal i ja dient d’entrada que soc força inexpert en destil·lats, va ser molt bona pel tercer, bona pel primer i va quedar en darrer lloc el segon. Però escoltava prop meu, gent molt més versada en el tema que es desfeien en elogis del segon.

Resumint, que quan semblava que al Priorat tot estava inventat, en René ens segueix sorprenent.

Elisabetta Foradori al Celler de l'Aspic

2011-10-25T22:12:00.001+02:00

El passat dilluns a Falset i en el marc del Celler de l’Aspic, l’Antoni Bru va organitzar una vertical dels vins de la Elisabetta Foradori i en concret del seu Granato. Les anyades van ser en una primera volta les 2007, 2008 i 2009 i en una segona volta les de 2003, 2004 i 2006.

Com traca final van servir un sopar de “platillos” que vam acompanyar d’un excel·lent Granato de l’any 2001 que van decantar a partir d’un súper magnum (Jeroboam) d’aquesta anyada.

Es ben curiosa la capacitat de convocatòria d’actes com aquest a Falset, en un dilluns plujós de finals d’octubre i aconseguir reunir 48 persones i tinc entés que en van quedar d¡altres sense plaça.

El mèrit de la Elisabetta està en haver col·laborat en la recuperació d’una varietat de raïm Teroldego , una varietat de raïm negre que es troba a les vinyes de muntanya del Trentino, al nord d'Itàlia. Parlem de la zona de les muntanyes Dolomites entre el Trentino i el Tirol.

Quan Elisabetta era una adolescent, el seu pare va morir i la seva mare atenia les vinyes però ben aviat va començar a ajudar i va acabant fent-se càrrec del celler familiar. Va començar el que seria una missió de llarga durada per millorar les virtuts i la qualitat de Teroldego. I en els darrers deu anys la fama internacional ha arribat per la Elisabetta recompensant el seu amor a la vinya.

Amb aquest raïm fan el Granato que mostra la singularitat del raïm", a partir d’un cultiu sense alteracions químiques ni massa manipulació en bodega, que fa que ressalti les característiques pròpies.

Uns vins que malgrat cada anyada mostren diferents característiques, ressalten pel seu color i que en alguna anyada arriben a tintar molt la copa tot i que la capa no és alta. Mostren en general, mineralitat, fruita negra de bosc, terra mullada i tanins molt fins i arrodonits. El pas per boca és suau amb un molt llarg i agradable post gust.

En la meva senzilla opinió, si em cal triar dos, serien el 2006 i sense cap mena de dubte el 2001. Però també ens van agradar el 2003 i 2004, que al meu criteri necessitaven més temps per obrir-se. I també menció especial a “jove” 2009, tot i que evidentment li faltava molt de temps per assolir el seu punt òptim.

On dormen els llops?

2011-10-10T22:32:00.000+02:00

Diumenge 9 d’octubre a les 10 del matí a Gratallops a punt de començar una jornada il·lusionant. El Jaume Balaguer i l’Artrid Goldstein han posat molt d'esforç en muntar-la.

Tots a punt, un carret on transportar les Riedel, els cinc vins i alguna cosa per picar. Així d’entrada un pot dubtar de si està davant de la pijada de l’any o està davant d’una jornada inoblidable. I aquí no cal la filosofia del vas mig ple / mig buit....

Rotundament ha estat l’inici d’una jornada genial. Hem pogut gaudir d’unes hores sense fantasmes, sense competicions de “qui la té més grossa” a nivell d’absurdes lluites de qui en sap més, tan típiques en el mon del tast de vins freqüentment “masclot” i “garrulo” ... Esperava amb ànsia escoltar alguna “víctima” que anomenés “caldo” al vi, per fotre’l avall al primer penya-segat que trobes... M’he quedat amb les ganes... un altre dia serà...:)

Però anem a descriure els fets i ho faré de manera lúdica, sense entrar en detalls de tast de cada vi, ni les seves composicions.

Comencem la caminada cap a les vinyes de les que es fa el Clos Mogador i on mirant avall es veia el mas d’en René Barbier. Bon moment per obrir un Clos Mogador 2007, parlar d’aquest vi, de la filosofia d’en René i de les característiques d’aquest celler. Bon inici de jornada..!.

Passats uns minuts i admirant el paisatge, continuem cap a vinyes de Finca Dofí i obrim un parell d’ampolles d’aquest vi Finca Dofí 2007, amb el que hem acompanyat un excel·lent formatge.

Seguim la caminada i ara ve el tram més llarg... el paisatge continua sent impressionant. Arribem a una zona resguardada pel sol per unes fantàstiques oliveres i és el moment d’obrir el tercer vi: La vinya dels Vuit 2006 que s’anomena dels “vuit” degut a que en aquest projecte participen 8 reconeguts enòlegs. L’hem acompanyat amb pa i bull blanc, per no deixar els estómac buits.

Moment per treure conclusions, els “5 a la vinya” que hem anat junts (Marta, Tere, Oriol, Ricard jr i jo mateix). Els tres vins ens han encantat... Els seus preus (per mi és un factor a tenir en compte) estan al voltant respectivament , de 50€, 60€ i 70€. El consens dels “5 a la vinya”, mostra preferències pel primer i el tercer, però guanya el primer.... Jo personalment dubtava entre el primer i el tercer... però si al preu, li sumes la dificultat d’aconseguir el tercer, també m’apunto al Mogador.

Ja continua el camí i ja tots estem en plan “we are so exited!!”... La propera parada és Clos Erasmus 2005... 100 punts Parker i 900 i pico d’euros. Ens hagués agradat que no ens agradés tant.... Però ens ha agradat molt.... però molt... Val a dir que en lloc d’anar a les vinyes autèntiques, hem anat a les de la mateixa propietat que s’utilitzen per produir el Laurel (segon vi del celler).

I finalment ja enfilem la tornada a Gratallops, però abans ens aturem a tastar el darrer vi: El Rocapoll 2008. Es tracta d’un nou experiment d’un vi de vila amb producció mínima... En aquest cas fet amb carinyena. Molt bo, però no al nivell dels 70€ en que s’ha comercialitzat la mini-producció i tampoc voldria entrar en un debat de si aquestes miniproduccions tenen sentit o no (personalment penso que no massa).

I aquí s’acaba la magnífica jornada. Volíem acabar-ho dinant al restaurant de lo Jaume (El Piró), però no ho havíem previst i estava ple i per tant els “5 a la vinya” als que s’ha incorporat el Ramon, hem fet una trucada al Celler de l’Aspic, que tot i estar ple ens han habilitat una sala i allà ha continuat la festa amb tres vins més acabant amb un sensacional Mas dels Masos 2001, amb el que l’Antoni Bru ha jugat amb nosaltres presentant-lo amb ampolla tapada i fent-nos endevinar anyada, zona etc... I s’ha quedat amb nosaltres... i nosaltres encantats.

Jaume i Astrid... ja sé que això no es pot fer massa sovint... Però en volem més.....

Celler Dosterras. Marça

2011-10-08T17:30:00.001+02:00

Sopar maridatge a Mas Figueres a Marçà

Podeu veure més informació del lloc a:

http://www.masfigueres.com

i dels vins a:

http://www.dosterras.com

Just fa una setmana, el 1 d’octubre, vam anar a Mas Figueres a Marçà, a un sopar maridatge amb els vins del Celler Dosterras i la cuina del Celler de l'Àspic.

Mas Figueres és un lloc amb un encant especial, els vins del celler Dosterras resulten molt interessants i la cuina de Toni Bru del Celler de l'Àspic, és una de les meves preferides, tal com ja vaig publicar en el seu moment. Vam gaudir de la companyia d’en Joan Riba que ens va explicar un munt de coses interessants del lloc i dels vins i va estar un bon vespre en el que ho vam passar molt be, tastant els vins del celler Dosterras.

Dosterras és un petit celler situat a Marçà dins la DO Montsant, que produeixen vins que intenten reflectir la natura que els envolta, de manera que cada anyada es diferència de les altres, degut a la obvietat (no sempre obvia), de que no és la mateixa anyada... :).

Treballen amb vinicultura gens agressiva , llevats autòctons i sense buscar massa l'impacte de la fusta en la seva producció, amb l’objectiu de portar l’essència de la fruita dins l’ampolla. Produeixen el Dosterres i com a segon vi el Vespres. I també el Finca Aiguasals fet amb carinyena. Tots amb produccions acurades i força limitades en número d’ampolles.

Vam tastar el Vespres 2009, a base de 80% garnatxa i 20% carinyena. També el Dosterres 2009 fet amb garnatxa i amb vinyes velles El Vespres 2007, tot i estar fet a base de garnatxa, tenia un 20% de merlot. També vam tastar el Dosterres 2005 i el nostre preferit va estar l’Aiguasals 2008 que fan amb carinyena.

Al meu criteri molts d’ells haguessin necessitat decantació, però entenc la dificultat de fer-ho per un tema de volum i varietat. Però al matí següent, mentre esmorzaven al jardí, vam continuar amb alguns dels vins que les ampolles havia quedat a sol i serena i estaven de conya.

No voldria acabar sense lloar el magnífic marc de Mas Figueres, els excel·lents musics que acompanyaven l’acte i agrair al Toni Bru la seva presència al peu de canó, servint el sopar.... que per cert va ser excel·lent (Em costa treure’m del cap el xai que vas servir al final... i encara té més mèrit si sabem que a tu no t’agrada el xai).

Terram 2007. DOQ Priorat

2011-10-07T23:08:00.001+02:00

Aquest vi el fa en Fredi Torres, al qui tinc el gust de conèixer personalment, a Gratallops amb una proporció de 45% Carinyena, 30% Garnatxa, 22% Cabernet Sauvignon i 3% Syrah.

El vam prendre just ara fa una setmana i ens va semblar un molt bon vi, força original i elaborat amb mètodes naturals.

En nas es va mostrar intens i especiat amb sensacions a tabac i fruits negres.

En boca és fresc i saborós, oferint també sensacions de fruita jove i amb una agradable acidesa.

Ens va semblar un vi molt elegant, que surt al voltant dels 22€. El vam comprar aprofitant la visita a @vinoartesano el cap de setmana que van inaugurar. De fet no és un vi fàcil de trobar ja que pel que tinc entès la major part de la producció està adreçada a l’exportació.

Ara ens queda pendent el seu producte estrella –el Planassos- fet amb carinyena i que vaig tastar al “Tast de Llops” a Gratallops i que amb la Marta encara ens recordem de les bones sensacions.

Lo Givot 2007. DOQ Priorat

2011-09-20T23:28:00.001+02:00

Aquest vi ens agrada especialment i ja tinc publicat de fa temps el del 2006. Ara hem obert una ampolla de 2007 procedent de l’enviament de Vila Viniteca de gener del 2011.

Recordo que l’enviament contenia 2 Lo Givot 2007, 2 Les Cousins l'Inconscient 2008 i també 2 Humilitat 2008, amb un cost total de 79,95€ i portat a casa. Un autèntic xollo, si tenim en compte que les ampolles de Lo Givot es venen a 37,95€.

Lo Givot 2007 és un assemblatge de 33% carinyena, 32% garnatxa, 25% cabernet sauvignon i 10% syrah. La criança, de 12 mesos, s'ha dut a terme en bótes noves de roure francès Allier.

Mostra color granate extraordinàriament cobert i opac, gairebé negre.

En nas al principi és reservat. Les aromes de sotabosc, herba fresca i vainilla són els primers a aparèixer. Amb el pas del temps és cada vegada més complex i ple: flors una subtil fragància de terra mullada.

En boca es mostra estructurat i alhora amable. Té un taní molt present i molt integrat. Té records de fruites del bosc, així com pells de cítrics.

Millor decantar-lo una bona estona abans. En la nostra opinió un vi “comme il faut”. Potser veneim saturats de Rieslings i Lo Givot ens va encantar. Llàstima del preu real que fa que es converteixi en un vi per celebracions.

Gran Clos Blanc. DOQ Priorat

2011-09-14T22:20:00.000+02:00

L’altre dia a Germans Miquel’s de Cambrils, vaig veure que tenien a la carta aquest vi i el varem voler tastar.

En va sorprendre en positiu per dos fets. El primer pel fet de tractar-se d’un blanc molt arrodonit que desconeixíem del tot. I el segon motiu va ser que estava etiquetat en anglès i que suposem està pensat de cara a l’exportació de manera exclusiva, tot i que el Xavi ens el va oferir. L’ampolla no indicava ni l’anyada i no vam pensar en preguntar-li.

Està fet a partir de 78% garnatxa blanca i 22% macabeu i amb 10 mesos en bóta de roure francès.

Mostra color groc palla, però tampoc massa intens.

En nas es presenta aromàtic i complex amb aromes de fruites blanques, flors i mineralitat.

En boca és equilibrat amb bona estructura i pas ample de boca on es percep la fruita madura. És sec i glicèric amb bona acidesa i amb pas de boca persistent i aromàtic.

Té 14,5% en alcohol, no tenim ni idea del preu (al restaurant estava per sota dels 20€) i la nostra percepció va ser d’un vi excel·lent. Tinc ganes de tastar-lo de nou a la propera visita.

Festival de vins al Celler de Can Roca

2011-09-07T00:00:00.000+02:00

El passat dia 03/09, teníem reserva al Celler de Can Roca. Vam demanar el maridatge que acompanya el menú i potser vaig quedar més sorprès dels vins que dels plats. El post del restaurant el publicaré en pocs dies.

Que ningú interpreti que els plats no eren de màxim nivell, però això és el que esperes d’un lloc com aquest. I en els vins ens van sorprendre molt agradablement i combinant vins de diferents preus i en tot cas molt adequats a cada plat.

Un total de 15 vins dels que 5 eren catalans. La proporció em sembla correcta. El preu d’aquest maridatge és de 75€ que tenint en compte que ofereixen 15 vins, podem dir que resulta a 5€ per vi i tenint en compte la qualitat del servei i les copes, puc afirmar que la RQP és extraordinària.

Aquí teniu la llista de vins i amb autèntiques sorpreses. Les fotos les va fer la Marta amb l’IPhone, el sommelier assignat a la nostra taula, estava tot intrigat per les fotos, perquè no comentàvem i a sobre jo em feia el desmenjat com si els vins no anessin amb mi.. :).
El primer va ser el Albet I Noya Cava El Celler Brut D.O. Cava pels aperitius i del que no vam fer foto. A partir d'aquí els altres 14:

Oloroso del Puerto Lustau Almacenista DO Jerez

Gratallops Partida Bellbisos 06 D.O.Q. Priorat

Jean Leon Reserva 95 D.O. Penedès

Emrich Schhönleber Halenberg 09 Spaltese V.D.P. Nahe

MR 09 D.O. Málaga

Olivares Monastrell 08 DO Jumilla

Niepoort Navazos 09 D.O. Jerez

Colet Navazos Extra Brut 07 D.O. Cava

Tarlant Rosé 98 A.O.C.Champagne

Xarel·lo Pairal 05. D.O. Penedès

Antoine Jobart Tillets 08 A.O.C. Meursault

Domaine de l’Oustal Blanc Naïck 09

Dr Burklin Wolf Kirchenstück 05 V.D.P. Pfalz.

Heymann Löwenstein Uhlen "L" 04 V.D.P. Mosel

Puntiapart 2009. DO Empordà

2011-09-05T19:08:00.000+02:00

Sense desplaçar-se cap el nord de Catalunya, no existeix massa assortiment de vins de la DO Empordà a les botigues de BCN. I és llàstima.

Aquest el vaig trobar a Vila Viniteca i està fet a partir de Cabernet Sauvignon i Carinyena. L’elaboració es fa per separat i la durada mitja en bóta és de 13 mesos.

Mostra color cirera fosc amb capa alta.

En nas trobem cirera, pruna, fumat i una mica de vainilla.

En boca es mostra equilibrat, agradable i no ofereix un pas de boca massa llarg.

El nostre punt de vista és que es tracta d’un producte interessant amb bona RQP. Ens caldrà aprofundir més en aquesta DO, que de moment tot el que tastem d'allà ens agrada en general.

La seva graduació és del 14,5% i el preu va estar al voltant dels 11/12€.

Ekam 2010. D.O. COSTERS DEL SEGRE

2011-09-01T18:48:00.000+02:00

Aquest vi de la bodega Castell d’Encus en el Pallars Jussà, està fet a base de Riesling per l’enòleg Raül Bobet. Com sabeu el Riesling és una varietat que necessita fred per això s’ha adaptat a aquesta comarca dels Pirineus lleidatans. També conté Alabarinyo.

Presenta color groc amb tons verdosos molt suaus.

En nas mostra aromes minerals, notes cítriques, olor a pomelo i tocs minerals.

En boca és complex, es nota la fruita i lleugerament àcid amb bon pas de boca..

Es tracta d’un vi molt fresc i com tot Riesling millorarà amb el temps.

El seu preu està pels 19€ i la seva graduació és del 13%.

La nostra opinió personal , és que com experiment està be i a nivell de curiositat també. Si fos el primer Riesling que tastem, diríem “ostres és bo..!”. Però si el comparem amb Rieslings alemanys o alsacians, no queda ben parat. Tampoc a nivell de preus doncs en la darrera estada a Alsàcia, vam adquirir diversos Riesling 'Gran Cru' a preus entre 16 i 20€ que al nostre gust són superiors. I entenc que estic comparant un 2010, amb Rieslings que porten més anys en ampolla, però no ens va convèncer .

Però tot és relatiu... Si el volem qualificar a nivell Catalunya, diríem “Ostres que bo.....És un bon vi!!”, però si ho fem a nivell europeu, diem... “No està malament, però no...”... :).

Clos Dominic Blanc 2009. DOQ Priorat

2011-08-29T22:36:00.000+02:00

Hi han vins que per gaudir-los la feina es aconseguir alguna ampolla ja que en fan tirades curtes i a sobre van molt buscades. Dissabte nit en vàrem obrir una i encara en queda una altre a la meva nevera... :).

Procedeix dels vells costers de vinya molt vella i està fet amb Garnatxa blanca, Macabeu, Pedro Ximenes , Picapoll blanc i una mica de Riesling.

Mostra color groc intens i brillant.

En nas es mostra mineral, oferint aromes de fruits secs, préssec i herbes de sotabosc.

En boca sorprèn d’entrada amb el se un pas ample i contundent amb pas de boca llarg i molt agradable.

Ens va servir per acompanyar una tonyina feta a la brasa amb cocció mínima.

La seva graduació és de 14,4% i el seu preu rondava els 20€. La seva RQP és excel·lent donada la seva qualitat.

Coma d’en Pou 2005. DO Terra Alta

2011-08-28T18:55:00.001+02:00

No tinc gaires vins de la DO Terra Alta al bloc i sempre que tinc oportunitat intento ampliar el meu ventall de vins d'aquesta DO.

Vaig comprar una ampolla de Coma d’en Pou 2005 a l’Aguiló (Falset) i la vam obrir ara fa pocs dies. Procedeix del celler Bàrbara Forés del que ja coneixia el Templari.

Presentava color cirera intens amb rivet granatós. Es veia net i brillant.

En nas mostrava fruites vermelles, espècies, notes minerals i torrats.

En boca oferia entrada ampla i càlida, resultant molt equilibrat. Els tanins es mostraven madurs i oferia llarg pas de boca.

La seva graduació era del 14,5% i el preu va estar prop dels 20€ (no el recordo exactament).

La nostra opinió personal va ser de que es tractava d’un bon producte amb RQP correcta. L’únic però, és que crec que em va provocar un lleuger mal de cap. Però per poder afirmar que el motiu va ser el vi, caldria repetir el tast de nou.

Gran Cruor 2006. DOQ Priorat

2011-08-16T14:53:00.000+02:00

Bastants dies sense publicar vins al bloc i tinc molts esborranys acumulats. Porto un mes i mig sense publicar vins i en canvi si he publicat posts més generalistes. Per tant cal recuperar el temps perdut.

El vi que avui vull descriure és el Gran Cruor 2006 que vàrem prendre per la revetlla de Sant Joan. Era un ampolla en el que tenia posades il·lusions i que a l’hora de la veritat, la seva RQP no ens va semblar prou ajustada.

Fet a partir de Syrah (80%), Carinyena i Cabernet Sauvignon i envellit durant 18 mesos en bótes noves de roure francès.

És un priorat atípic, que es mostra intens, complex i que ens arriba de la mà de la mateixa gent que fan el Cruor i el GR-174, com a productes més econòmics.

En vista mostra color cirera intens.

En nas és mineral, especiat i amb un fons cremós.

I en boca ampli i carnós, estructurat i afruitat amb final llarg i molt persistent.

La seva graduació és del 14,5% i el seu preu a Vila Viniteca va ser de 40,75€ que ens donava més expectatives de les que en realitat va mostrar.

Ruta de vins a Alsàcia

2011-08-07T21:49:00.003+02:00

Paisatge típic d'Alsàcia... I en concret el poble on estàvem: Hunawhir

Hem passat la primera setmana d’agost per Alsàcia en un Gîte (apartament) en una propietat de vins. Si algun dia voleu fer la ruta de vins d’Alsàcia, us recomano especialment aquesta opció o alguna altre de similar. Al següent link, teniu info de la que hem estat nosaltres (Domaine Sipp Mack) i al final del post, he posat imatges

Alsàcia és terra de blancs i els raïms principals que es produeixen són: Sylvaner, Muscat, Riesling, Pinot blanc, Pinot gris, Pinot noir (aquest pot produir vins negres) i Gewurzstraminer. Però els dos reis són Riesling i Gewurzstraminer.

I d’aquests dos principals, parlaré una mica. La resta (els Pinot Gris, Muscat i Sylvaner), tot i que es poden trobar bones produccions, no són els vins que donen importància a aquesta regió. I el Pinot noir d’Alsàcia llevat d’honroses excepcions, no està a l’alçada de vins negres de qualitat, a diferencia d’altres zones en que si poden i saben extreure la seva finor i qualitat al Pinot.

Rieslings alsacians

Els Rieslings alsacians són en general vins secs i estan pensats per acompanyar plats de peix, xucrut, carns blanques etc. Un bon Riesling alsacià, ha de ser pur, mineral i sec. I en general ofereixen aromes a llimona i flors blanques. Existeixen 51 zones anomenades “Grands Cru” que per les seves característiques ofereixen els vins de superior qualitat. I aquestes zones són en general de varis propietaris. Per citar en exemple la zona de Rosacker (on estàvem nosaltres) té 27Ha de producció en la que es conrea aprox. 50% Riesling i 50% Gewurzstraminer. I per tant trobareu diferents productors que ens ofereixen Rieslings qualificats com Grand Cru Rosacker.

Cal mencionar també els Rieslings especials com els “Vendanges Tardives”, equivalents al nostre concepte de “verema tardana” i molt adequats per acompanyar formatges o postres.

Gewurzstraminer alsacians

Els Gewurzstraminer, produïts a partir de raïm del mateix nom, presenten un nas molt més floral i exòtic amb un agradable pas de boca floral. Alguns fets a partir de vinyes més velles, ofereixen notes madures, especiades i fins i tot confitades. Els Gewurzstraminer són especialment adequats com aperitius, postres, poden acompanyar perfectament un foie grass i va ser un dels vins que vàrem consumir més a la nostra estada. Molt apreciats també els “Vendanges tardives-VT” i els “Sélection de Grains Nobles -SGN”.

Ruta dels vins

La ruta dels vins s’entén al llarg de 170km i és impossible fer-la tota, ja que està configurada per infinits pobles a quin més bonic o autèntic (però també en hi han de força turistificats) i consisteix en entrar a cada celler que ens vingui de gust i començar a degustar vins...

El problema és que a la que entres a un lloc d’aquests et comencen per la gamma “potuleta” de vins... que si un “edelzwiker” (barreja de raïms), que si un Pinot Gris, que si un Riesling bàsic... I costa una mica (al menys a mi molt) dir que vols anar directament a la gamma una mica més alta... I també talla una mica demanar només els Grands Cru (que en general no els tenen tant a la vista) i després de tastar un parell, no comprar res... Però és el que la gent fa....

En fi, que si sou aficionats als vins, aquestes poden ser unes bones vacances i a més en territori de bon menjar, com publicaré al meu bloc de restaurants. I el tema Gîte, és molt recomanable i econòmic. Com a exemple la nostra pensada per 4 persones, amb uns 60/70m2, dues habitacions, dos banys, sala d’estar i cuina equipada fins i tot amb rentavaixelles, va sortir per una mica més de 400€ tota la setmana... Es a dir que si aneu 4, surt a 100 per cap... ;). I aquí teniu unes imatges....

Vista d'una cuina-menjador perfectament equipada

Entrada al celler i a le Gîte...

L'apartament que ens van assignar era el del primer pis sota la teulada inclinada i les dues finestres a la dreta de la teulada i les dues de l'esquerra eren les de les dues habitacions nostres.

Vins dolços a Mas Figueres

2011-07-25T10:25:00.003+02:00

El passat 16 de juliol als jardins de Mas Figueres, hotel rural ubicat a Marça, a la carretera de Falset, es va celebrar la Dolça Nit per poder tastar i gaudir vins dolços dels productors de la comarca. Vaig tenir el plaer d’assistir-hi i voldria agrair en aquest post les atencions rebudes per part dels organitzadors i també per part dels cellers participants.

Vaig gaudir de l’acte i del seu marc acollidor, però mai he estat persona amant del dolç a cap nivell. Si concretem en el tema vins dolços, els se apreciar com acompanyament de productes com poden ser determinats formatges, però sols, tot i reconèixer la seva qualitat, sempre em deixen un post gust dolç que m’empallega una mica. I es per això que tota la descripció la faig a partir de la que ha fet l’amic Joan Massana al seu bloc http://wineatcatalonia.blogspot.com/2011/07/sweet-night.html i que ha tingut la gentilesa de permetre’m aprofitar-me del seu treball.

Deu cellers, la majoria de la DO Montsant i la DOQ Priorat, ens va donar l'oportunitat de degustar els seus vins dolços en una nit deliciosament fresca i acompanyada de música en viu.

Celler El Masroig és el celler cooperatiu del poble del Masroig de la DO Montsant i produeixen vins d'alta qualitat. En el segment de dolços, la seva especialitat són misteles: Mistela Negra i Mistela Molt Vella. Tots dos estan fets a partir del raïm carinyena, però mentre el primer és envellit durant un mes, l'últim es manté en un sistema de Solera de quaranta anys. El Mistela Negra és de color cirera profund, amb un nas amb fruita vermella i herbes aromàtiques i refrescant acidesa a la boca. El Molt Vella mostra un tint de color ataronjat, amb fruits més madurs, xocolata, fruits secs, cafè, tabac ... al nas. Dolç, però amb una acidesa equilibrada, molt llarg. Per a mi, una de les estrelles de la nit.

Orto Vins de la DO Montsant, és un celler amb vinyes al Masroig i és propietat de quatre coneguts productors de vi, un d'ells Joan Asens que fa les funcions d’enòleg. El Dolç d'Orto Blanc es fa principalment de Garnatxa blanca, es deixa assecar durant un temps i després es prem i es fermenta. Ofereix aromes de cítrics i una molt bona integració. Dolç d'Orto Negre és un 100% Garnatxa negra de baies seleccionades individualment. Ofereix color vermell cirera, amb molta fruita negre. Fresc i llarg post gust.

El celler cooperatiu Falset-Marçà de la DO Montsant és un altre excel•lent cooperativa. Els seus vins Ètim Verema Tardana Blanc i Negre procedeixen respectivament, de garnatxa blanca i negra de collita tardana. Tots dos vins són envellits en bótes de roure durant quatre i deu mesos. El blanc és dolç, amb mel, aromes cítrics i florals. El negre va més de les fruites de color vermell i negre, el cacau.. Dens i equilibrat en boca. Tenint en compte el preu de venda moderat d’aquest vi, la seva RQP el va situar com producte destacat.

Com celler convidat va assistir el celler Mas Estela d'Empordà que van mostrar la seva Estela Solera i Moscatell. La Solera Estela és 100% Garnatxa negra, una collita tardana, juntament amb un sistema de Solera. De color ambre fosc, negre amb fruita i els aromes típics de soleres oxidatiu, més lleuger que altres en la dolçor a la boca. Estela és 100% Moscatell i mostra el perfil d'aroma característic del raïm. Equilibrat i llarg termini.

Costers del Siurana, un dels pioners de la DOQ Priorat, van contribuir amb els seus Dolç de l'Obac: 80% Garnatxa negra, 10% Cabernet Sauvignon i 10% Syrah. Fosc, complex, dens i potent, però potser una mica massa car.

Mas d'en Gil (DOQ Priorat) van oferir el seu Nus fet amb garnatxa negra, Syrah i una mica de Viognier i treballant amb tres diferents mètodes d'elaboració, que dóna com a resultat un vi de color cirera i aromes a cireres, a més de taronja, fusta i mineralitat.

La cooperativa de Capçanes produeix el seu Pansal del Calàs amb 70% garnatxa negra i 30% carinyena. Relativament lleuger, no massa dolç, dissenyat per maridar fins i tot alguns plats de carn.

Pleret Blanc Dolç de la DOQ Priorat i del celler Buil & Giné, és un dolç natural fet amb garnatxa blanca, macabeu i Pedro Ximénez, envellit en roure i amb notes de fruites blanques i vermelles.

Hi havia dos cellers que oferien vins no comercials (tot i que la majoria dels vins presentats tenien produccions molt per sota de les 3.000 ampolles). Cellers Capafons-Ossó tenia el Mas dels Masos, el seu vi estrella, d'una època en què el clima advers va obligar a no produir el vi sec normal. En el seu lloc im a través d’una selecció acurada de les baies més madures que havien sobreviscut, va fer un negre dolç.

I Mas Martinet presentava un vi ranci dolç fet amb un sistema de soleres molt antigues. Però no està clar si Sara Pérez, finalment el comercialitzarà.

En resum, una mostra molt interessant amb bons vins procedents la majoria de la mateixa zona i fets amb raïm similar tot i que oferint resultats diferents. Ja seria hora que la qualitat dels vins dolços aconseguis un millor reconeixement.

Clos Mogador 2008. DOQ Priorat (1er ANIVERSARI del bloc)

2011-07-01T22:06:00.000+02:00

Sé que molts penseu que és una barbaritat no guardar més aquest vi, però hi havia moltes coses a celebrar... El meu fill ha tornat d’Oslo, ha acabat la carrera... i com si això fos poc el passat dia 28 el meu bloc de vins feia un anyet en el que he publicat 100 vins i he rebut 14.600 visites. Calia celebra-ho no?.

Clos Mogador és un dels vins estrella del Priorat actual i obra del gran René Barbier.

Està fet a partir de garnatxa (40%), carinyena (22%), cabernet (20%) i Syrah (18%) i reposat en bóta de roure francès (el 70% noves) durant 18-20 mesos.

Ofereix color vermell intens amb capa alta que tenyeix la copa i amb rivet violat propi de la seva joventut.

En nas és molt agradable amb notes de fruits de bosc i espècies.

Li costa d'obrir-se i es recomana d'entrada decantar-lo una bona estona abans (mínim una hora).

I a mida que s'obre augmenta la intensitat de les aromes mostrant més complexitat amb tocs de gerds, cacau i violetes que el fa molt agradable.

En boca és potent, untuós i molt afruitat. La seva acidesa compensa el seu grau i fa que el pas en boca sigui extraordinàriament fresc.

Amb tanins abundants i madurs que li donen gran estructura al paladar i un post gust considerable.

Un vi que a ben segur milloraria amb la guarda, però que no hem sabut esperar.

El seu cost a Vila Viniteca va ser de 58€ i el seu grau en alcohol 14,5%. I va obtenir puntuació Parker 96. En fi... que és un vi d’un dia és un dia... però molt content d’haver-lo obert.

Masia Carreras blanc. DO Empordà

2011-06-26T21:34:00.000+02:00

El Masia Carreras 2009 és un altre vi sorprenent del celler Martí Fabra. No és pas el primer vi que tasto d’aquest celler de Sant Climent de Sescebes. En concret coneixia el el Vinyes Velles i en tinc molt bon record. Li havia comprat al Xavier Barba de Sant Cugat, que crec que té la representació d’aquests vins. Pel que vaig parlar amb la gent d’aquest celler al Fòrum de Girona, només em van saber dir una botiga a Barcelona, on tenien la la gama d’aquest celler.

El Masia Carreras blanc està fet amb carinyena blanca (40%), garnatxa blanca (10%), picapoll(10%) i també amb varietats negres de carinyena (30%) i de garnatxa (10%), tot i que és de suposar que no deixen macerar la pell que és la que donaria color.

Té color groc palla intens.

En nas mostra fruita i cítrics (pomel).

En boca és fresc, saborós i mineral amb acidesa marcada que pot provocar rebuig a qui no li agrada aquest tipus d’acidesa.

El tema l’acidesa en els blancs, és ben curiós que segons el tipus d’acidesa, uns la toleren i d’altres no. En el meu cas i per comentar un exemple, l’acidesa que ofereixen els xarel·los em provoca rebuig... però altres acideses de blancs m’encanten i aquest és un d’ells.
Va ser un obsequi del bon amic Paco i no sé el preu. Té 14,5% en alcohol.

Coca i Fitó negre 2006. DO Montsant

2011-06-22T22:28:00.000+02:00

Abans de res comentar que el bloc està a punt de fer el seu primer aniversari. I aquest és el vi número 98 que publico. Mai hagués imaginat que en un any hem consumit tantes ampolles.... :).

Vàrem tastar aquest vi ja fa dies al Celler de l’Aspic suggerit pel Toni Bru en un dels seus excel·lents menús el dia de la Fira de Falset.

Està fet a partir d'un assemblatge de 50% Sirà, 30% Garnatxa, 20% Samsó amb 12 mesos en bótes noves de roure francès i americà.

Presenta un bonic color carmí força viu i brillant amb capa mitja-alta.

En nas mostra mineralitat, fruita negra molt madura i sensacions d’espècies.

En boca no és pas excessivament potent i ofereix persistència i elegància. Bona acidesa i fresc. Em va donar la sensació d’un Montsant atípic que en certa manera sembla afrancesat. Em va agradar i és un vi que m’agradaria tornar a tastar.

El seu preu en botiga està pels 22€ i graduació 14,5%.

Principia Mathematica 2010. DO Penedès

2011-06-19T20:07:00.001+02:00

Ara fa uns dies la gent de la bodega Alemany i Corrio, elaboradors del gran Sot Lefriec em van convidar a la presentació d’aquest vi, però no vaig poder anar-hi degut a que em coincidia amb un sopar al que m’havia compromès a anar.

Valoro molt la feina dels seus creadors, la Irene i el Laurent que són ben coneguts pel seu celler de garatge de gran prestigi. Vaig adquirir una ampolla a Vila Viniteca, tot i que ja em feia por pel fet de ser un xarel·lo i el vaig tastar amb la màxima positivitat que el nom m’ajudava a ser benvolent... :).

Però un cop més, “prova no superada”…. No aconsegueixo que m’agradin els vins fets amb aquesta varietat de raïm, que molts pregonen com la “gran esperança blanca” per donar personalitat al Penedès. Vaig compartir l'ampolla, no calia conduir i en va sobrar bastant.. :(.

És un xarel·lo de gran mineralitat i nom i etiqueta força atractius. És sedós, complex i ofereix en boca una considerable densitat. He llegit diferents opinions d’aquest vi i són positives, destacant la seva acidesa.... Jo en canvi tot i notar l’acidesa, no la vaig saber apreciar.
Està criat durant 6 mesos en grans bótes de roure francès.

En fi... que no m’ha convençut, però reitero que deu ser un problema personal meu amb el xarel·lo. I no és el primer cop que em passa, doncs sensacions semblats vaig tenir quan vaig obrir una ampolla del alabat QX.

Té 12,5% en alcohol i el seu cost va ser de 12€.

Costers de Gravet 2007. DO Montsant

2011-06-18T20:57:00.001+02:00

L’altre dia voliem una ampolla de vi petita al Pas de l'Ase (ni em vaig atrevir a demanar vi a copes) i l’únic que tenien de proximitat era el Costers de Gravet. Ja haviem tastat aquest vin fa més d’un any i per això no el tenia publicat encara.

Es tracta d’un Montsant correcte I de cost contingut. Fet a base de Cabernet , Garnatxa i Carinyena amb 12 mesos en botes de roure francès i americà, el 50% noves. Està fet al Celler de Capçanes i són els mateixos que fan el Lasendal i el Cabrida, publicats aquí.

Presenta color cirera fosc intens amb capa alta i llàgrima tintada.

En nas mostra fruita madura fusta, torrats i espècies.

En boca és saborós, es nota la fruita, tanins suaus i post gust llarg.

Una alternativa a tenir en compte si no volem gastar massa, ja que el cost de l’ampolla normal, està pels 12€. Té 13,5% en alcohol.

Les Brugueres 2010 blanc. DOQ Priorat

2011-06-16T23:31:00.003+02:00

Vàrem tastar aquest vi al Celler de l’Aspic suggerit pel Toni Bru en un dels seus excel·lents menús en que ofereix un parell o tres de vins.

Sembla un vi de moda, doncs llegint blocs que parlen de restaurants en pocs dies l’he vist publicat varies vegades.

Produït a la Conreria d'Scala Dei, es produeix a partir del 100% Garnatxa Blanca. Es mostra groc palla i brillant.

En nas podem notar aromes agradables de minerals, fruites tropicals herba tallada i també de meló.

En boca té cos, maduresa i equilibri d'acidesa

És un vi agradable que ens va sorprendre i que passa a la meva secció de "recomanables". El seu preu en botiga està pels 14€. Just a la sortida en vàrem comprar un parell a la botiga Aguiló de Falset.

Pardas negre 2007. DO Penedès

2011-06-15T15:33:00.000+02:00

Vàrem prendre aquest vi amb el Joan el darrer dia a Bohemic, tot i que he tardat en publicar-lo.... Si us fixeu en les estovalles, és fàcil saber que són les de Bohemic.. :)

Està fet a partir d'un assemblatge de 55% Cabernet Franc, 35% Cabernet Sauvignon y 10% Merlot i té 12 mesos en bota de roure francès.

Mostra capa mitja -alta amb color cirera intens amb rivet grana i abundant llàgrima.

En nas es presenta fresc, balsàmic i amb sensacions d’herbes i fulles de bosc. Mostra mineralitat i sensacions de fruites molt madures quasi en compota.

En boca és agradable, dóna sensació de volum amb post gust llarg, persistent i lleugerament afruitat..

Ens va semblar be pel sopar, però no és pas un vi que repetiríem. I de fet no va quedar l’ampolla buida… mala senyal oi?.

El seu cost en botiga està per 12/13€ i té el 14% vol.

Alcor 2007. DO Catalunya

2011-06-14T23:01:00.001+02:00

Es tracta d’un d’aquests vins que sorprèn. La DO Catalunya no l’afavoreix d’entrada, però al tastar-lo ofereix molt bones sensacions.

Fet a partir de Syrah 52%, Garnatxa 21%, Cabernet 12%, Marcelan 9% i Monestrell 7%. Té 18/20 mesos de criança en botes noves de roure francès i també en botes de segon vi.

Presenta color cirera fosc intens amb rivet morat.

En nas mostra fruita molt madura, espècies, torrats i mineralitat.

En boca és potent, saborós amb tanins molt madurs.
El seu preu està pels 22/23€ i té un 14% en alcohol.

El produeixen a Can Grau Vell en la zona d’Hostalets de Pierola i la direcció tècnica corre a càrrec de la gent de Mas Martinet que ja és tot una garantia.

Avui la foto no és meva, ja que em vaig oblidar de fer-la... :( Em van quedar ganes de repetir el seu tast i si ho faig, prometo foto meva..

Les Sorcières 2009. Catalunya Nord

2011-06-13T12:17:00.004+02:00

Avui publico també un vi de proximitat.... L'enviament del passat mes de Vila Viniteca, era de 6 vins francesos low-cost. I un d'ells de proximitat al produir-se a la Catalunya nord i en concret prop de Perpinyà.

Les Sorcières 2009 és el vi inicial del celler. Fet a partir de garnatxa 35%, syrah 35% i carinyena 30%. Va tenir un període de maceració d'entre 15 i 21 dies en dipòsits de formigó amb remuntats diaris i la criança en cubs sobre les lies, amb una durada de 8 mesos i dosis mínimes de sulfurós SO2.

Presenta color granat net i molt viu.

En nas, encara que hermètic al principi (es recomana la seva decantació un parell d'hores abans) van apareixent aromes de fruites negres i vermelles a les quals es van unint les notes de carbó i un suau perfum mineral i d'espècies.

En boca és saborós amb suaus tanins que interaccionen la llengua i mostrant gran frescor Gens pesat, molt viu i llarg.

No puc dir el preu exacte degut a que va arribar en un enviament tancat de 6 vins amb un cost total inferior als 80€, però deu oscilar entre 12 i 14€. Ens va agradar força.

Lasendal 2008. DO Montsant

2011-06-09T16:06:00.003+02:00

He tastat aquest vi en tres ocasions. Recordo una a Gresca, l’altre a Can Josep i la tercera no em recordo exactament de quin lloc i no voldria posar la pota.

Està produït a Capçanes al mateix celler on fan el Cabrida Calissa, un garnatxa 100x100 d’altíssim nivell i que tinc descrit aquí al bloc.

El Lasendal és un vi de baix cost, que en un restaurant no et desequilibra el compte final.

Està fet amb 85% Garnatxa i 15% Sirà, amb 8 mesos en bótes de roure francès i americà.

Mostra color cirera picota, amb rivet porpra.

En nas es expressiu amb fruita vermella intensa i tocs torrats i minerals.

En boca és potent, mostrant també la fruita. Està ben estructurat i amb tanins suaus i un post gust persistent i agradable.

El seu cost en botiga està pels 8€ i té 14% en alcohol.Penso que és un molt bon vi per aquest cost i que si teniu oportunitat de tastar-lo, segur que quedeu satisfets.

Humilitat 2008. DOQ Priorat

2011-06-08T15:22:00.001+02:00

Aquest és un vi procedent de l’enviament de Vila Viniteca del mes de gener de 2011 i que tenia pendent de publicar. Aprofito part de la ressenya que adjunten amb l'enviament i que modifico d'acord amb les nostres percepcions.

Es tracta d’un Priorat accessible i força interessant produït pels sommeliers Christophe Brunet i Franck Massard, amb la idea d'elaborar vins del Priorat frescos, elegants i que siguin un clar reflex de la seva terra. Provenen de vinyes de quatre municipis: El Molar, Gratallops, Porrera i Poboleda. Les finques de Gratallops i El Molar confereixen al vi la part més amable i suau, mentre que les de Porrera i Poboleda -les zones més fredes- aporten un gran caràcter mineral i potencial d'envelliment. Tota la viticultura és biològica o sostenible i l'edat de les vinyes oscil·la entre els 10 i els 100 anys.

Fet amb 60% garnatxa i 40% carinyena, una part del vi -el 30% - s'ha criat en bótes de roure francès de torrat mitjà, la meitat d'elles noves.

Mostra color granat d'intensitat mitjana i amb reflexos robí.

En nas és intens, amb multitud de fruites vermelles i negres, prunes confitades, regalèssia i vainilla.

En boca té una entrada amable que es va intensificant i estructurant amb sensacions fresques i tanins agradables i suaus. Saborós, fresc i sedós.

Té 14,5% en alcohol i el seu cost a Vila Viniteca, està actualment a 9,95€. Tenint en compte que es tracta d’un priorat, la seva RQP ens va semblar excel·lent. No és pas un vi per guardar -el tap de rosca ja ens dóan pistes- però una bona opció a tenir en compte.

Nelin 2008. DOQ Priorat

2011-06-06T23:11:00.002+02:00

El Nelin és un d'aquells vins que no s'obliden pas fàcilment. Produït per René Barbier està fet a partir d'un assemblatge de Garnatxa Blanca, Viognier, Pinot Noir, Macabeu, Marsane, Roussane i Pedro Ximenes.

Criança: 9 mesos en bótes de Roure francès d'Allier, elaborant cada varietat per separat.

Mostra un color groc intens daurat amb llàgrima molt densa.

En nas notem mineralitat, fruita confitada, albercoc, almívar i fruits secs.

En boca és potent, mineral, amb un punt cítric i acidesa equilibrada que li dóna frescor. Omple la boca i és molt persistent.

El preu no és pas econòmic ja que s’apropa molt als 30€ i per tant és un vi per ocasions especials. Té un 14% en alcohol. Vàrem coincidir que es convertia en el nostre blanc preferit...

I per acabar una curiositat que em va explicar el Jaume Balaguer de Bonviure .... :)... Be la he retirat ja que es veu la vaig entendre malament i el Jaume m'ha fet adonar en el comentari que podeu veure...

Un nou sopar maridatge al 9 de la Borriana...

2011-06-02T17:03:00.001+02:00

Un tast molt interessant de vins francesos, que es maridaran amb diferents plats. I que tindrà continuïtat en altres sopars amb vins de regions concretes....

Vivim en la comunitat europea i AOC’s franceses com pot ser Côtes du Rhône o Châteneuf du Pape, no estan pas més lluny que la Ribera del Duero... .

També és el moment de fer caure el mite de que els vins francesos són cars... que hi ha de tot... És el dia 7 de juny al "9 de la Borriana"... Molt interessant..

Vertical a Clos Martinet

2011-05-29T20:53:00.001+02:00

El passat dia 27 de maig em van convidar a un tast vertical a Mas Martinet. Va ser a través del Joan Massana del bloc Wine at Catalonia. També estaven allà un grup de coneguts amb els que vàrem compartir la jornada.Vàrem arribar al celler ubicat prop de Gratallops i ens va rebre en persona el Josep Lluis Pérez.

D'entrada ens vàrem desplaçar a veure les vinyes on el propi Josep Lluis Perez ens va oferir una classe magistral. Va ser un autèntic privilegi escoltar-lo. Les seves explicacions mostren emocions, però tot el que diu ho justifica utilitzant mètodes científics.... Mai havia escoltat una explicació a peu de vinya que utilitzés conceptes com per exemple la corba de Gauss...

Després de les explicacions tornàrem al celler on ja tenien preparat el tast vertical i sota les explicacions de la seva filla Sara Perez, personatge més que reconegut en el món del vi.

El tast vertical va estar configurat per les anyades 1990, 1993, 1996, 1998, 2000 i 2004. Com podeu observar, un autèntic luxe.

Sembla que en el nostre entorn, a diferència de França no sigui tant típic el tastar anyades antigues. Vàrem començar amb el 1990. Era el segon any de producció i la filosofia d'aquells moments era fer vins a l'estil dels francesos amb graduacions més baixes (13,5% en aquesta anyada). En aquells temps els pioners del Priorat feien el vi a partir del mateix raïm i més tard al 92, cada un va seguir per camins independents.

El vi estava en perfectes condicions i només el color mostrava l'antiguitat. Per la zona de taula on ens trobavem hi va haver consens en notar figues seques i eucaliptus i una elegància sorprenent provocada pel repòs en ampolla tant perllongat.

El segon vi va ser el 1993, també amb graduació baixa (13,3%). En aquest hi va haver consens d'un aroma floral de roses a mida que s'obria, mineralitat i igual que l'anterior, l'elegància que adquireixen els grans vins amb els anys, sense perdre la seva esència i ens va comentar la bona anyada del 93.

Calia evitar el costum que tenim tots de remenar el vi, ja que aquestes anyades antigues si l'agitem massa, el vi va a menys en poca estona.

El tercer va ser un 1996, any en que introdueixen la carinyena. En les primeres anyades predominaven les varietats "internacionals" tipus cabernet. En aquesta anyada el consens anava per notes balsàmiques..... eucaliptus. És el primer any que la Sara produeix el vi.

El quart vi va ser un 1998, que es notava que estava en un moment de canvi. La força del vi jove deixa pas a l'elegància i suavitat conservant frescor i tal com ens van explicar, als 12 anys (mes o menys) es quan es produeix el canvi. Va resultar ample, consistent, saboros..... En resum... Bo... Exepcional....

El cinqué va ser un 2000. Aquest i el seguent, el 2004, són els més tancats.. Calia deixar los obrir.

En el consens de quin ha estat el preferit aquest 2000 i l'anterior semblen quedar guanyadors. Sembla ser aquest el preferit en boca per alguns per la seva frescor, mentre que altres, preferim el 1998.

Com conclusions, comentar que de totes les verticals que he fet, aquesta em va sorprendre per la seva homogeneitat. I també una reflexió en la que tothom va coincidir, va ser en la necessitat de deixar envellir els Priorats, que tendim a consumir massa joves.

Em cal agrair als propietaris de celler la seva amabiltat, dedicació i savoir faire. I també a la Marta per ajudar-me en la redacció d'aquest post.

Castell del Remei 1780, 2004 DO. Costers del Segre

2011-05-25T22:26:00.000+02:00

Vàrem tastar aquest vi al petit restaurant Can Josep i el vàrem demanar degut a que malgrat conèixer el celler, aquest vi no el coneixiem i em venia de gust tastar-lo.

Està fet a base de Cabernet, Ull de llebre i Garnatxa amb 15 mesos en botes de roure americà i francès.

Presenta capa profunda amb color cirera, reflexos violetes i llàgrima densa.

En nas mostra potencia aromàtica i és complex i elegant amb aromes de fruites ben madures, confitura, espècies i mineralitat.

En boca és saborós mostrant la mateixa fruita i tons minerals. Estructurat amb tanins afinats, vellutat i equilibrat i amb llarg post gust.

La seva graduació en alcohol és del 14,5 % i el seu cost en botiga ronda els 22€.

Com opinió personal i ja deixant clar que el cupatge no és dels que d’entrada em cridin, comentar que no és un vi que em vingués de gust repetir. No dic pas que no estigui ben elaborat, sinó que no s’adapta massa als meus gustos.

Geol 2007. DO Costeres del Segre

2011-05-23T23:04:00.001+02:00

Del mateix celler, ja coneixíem el Vilosell 2007 que tinc publicat al bloc i em faltava el de gamma superior el Geol, que vàrem tastar a Cambrils el passat dissabte.

Es tracta d’un vi elaborat per Tomàs Cusiné, al Vilosell, que darrerament assoleix èxit darrera èxit. Fet a partir d’un ensamblatge d’un 45% merlot, 35% de cabernet sauvignon, 6% de marselan, 5% de cabernet franc, 5% de syrah i 4% de carinyena, amb una criança de 14 mesos en bóta nova de roure francès.

Mostra color cirera picota intens, amb llàgrima lenta i densa.

En as mostra aromes a fruites del bosc madures, compota de pruna i mores, seguides dels aromes secundaris i terciaris de la fermentació i criança com la regalèssia, el pebre i el tabac.

En boca mostra tanins suaus i bona estructura, així com bona persistència.

Té 14,9º d’alcohol i el seu preu a Vila Viniteca va ser de 19,50€.

Com a conclusió del tast, a mi em va agradar molt i aquests ensamblatges em venen de gust. Però per qui està molt habituat a alternar Priorats i Montsant, por semblar que li manca una mica de cos.

Galena 2005. DOQ Priorat

2011-05-20T22:58:00.001+02:00

No coneixia ni el vi ni el celler i l’altre dia al Rincon de Iruña el vàrem tastar.

Està fet a partir de Garnatxa 35%, Cabernet Sauvignon 25%, Merlot 30% i Carinyena 10%.

Mostra color vermell cirera picota d’intensitat alta.

En nas destaquen d’inici la presència de fruites negres madures i la mineralitat i a mesura que el vi es va obrint es van notant espècies com la regalèssia per deixar pas a balsàmics i herbes de sota bosc.

En boca és estructurat amb un tanins molt carnosos. És fresc i amb pas per boaa molt llarg i persistent.

Ens va agradar molt i no he aconseguit esbrinar el seu preu en botiga, tot i que dedueixo que està al voltant dels 20-22€. El grau alcoholic està indicat com 14,9% i buscant el preu per internet, he trobat més informació en anglès que no pas en català i he deduït que la major part deu anar destinat a l’exportació.

Darrer sopar maridatge a Topik

2011-05-16T00:09:00.002+02:00

Publico avui el darrer sopar maridatge a Topik, que va tenir lloc el dimecres 11 de maig amb els vins del Jaume Balaguer, qui va oferir un recorregut per quatre DO’s de la Catalunya sud (Conca de Barberà, Terra Alta, Montsant i Priorat). Em limito a copiar pràcticament en la seva totalitat l’escrit del mateix restaurant i comentar que va ser un èxit tant a nivell de plats, de vins com de companyia.

El maridatge va ser amb cinc plats creats expressament per al sopar, intentant combinar al màxim les expressions del vi amb els elements del plat. Va començar amb una ensalada de verdures de temporada (tres tipus de carbassó, espàrrec, pastanaga, brocoli, shiso vermell, ruca) amb un caldo de les mateixes verdures i pernil ibèric, maridat amb el Vall Novenes blanc 2010 de D.O.Terra Alta, sauvignon blanc, garnatxa i chenin, ens va aportar frescor , fruita, combinat amb el toc àcid del pernil va fer que s’obrís més encara.

El segon plat va ser un tàrtar de tonyina blue finn amb foie caramel·litzat, maridat amb un vi D.O.Conca de Barberà, en aquest cas 100% Parellada, criança en lies, del Celler Carles Andreu, va combinar perfectament amb el greix del guacamole i del foie i a la vegada va respectar el sabor de la tonyina ressaltant-los encara més.

El tercer plat de la nit va ser un carpaccio de ploma Ibérica amb vinagreta de Kimchi coreà, un macerat picat fet a base de verdures i pebrot vermell picant, va estar maridat amb un cava de la Conca de Barberà, un 100% trepat, varietat autòctona de la zona, amb 15 mesos de criança, del Celler Carles Andreu, el trepat és una varietat que combina perfectament amb la cuina oriental, amb les espècies, el picant, la soja, el gingebre.

El quart plat va ser una galta de vedella procedent dels Alps italians, cuita amb vi negre, canyella, vainilla, regalíssia i acompanyada d’una tatin de préssec, aquí ja varem fer un salt cap al Montsant amb dos vins negres, un Génesis 2006 el qual varem tenir que decantar dues hores abans perquè s’oxigenés i soltés totes les seves característiques d’un vi de la zona, garnatxa i carinyena amb 13 mesos de criança, i un Clònic 2009 amb nou mesos de criança, garnatxa, carinyena i syrah, una carn rostida blanca, varem poder apreciar les diferències entre dos vins de la mateixa zona.

L’últim plat de la nit va ser un arròs mar i muntanya d’ànec femella, espàrrecs, múrgola i anguila del Delta de l’Ebre caramel·litzada, maridat amb els vins del Priorat, un Destrankis 2009, garnatxa i carinyena amb nou mesos de criança, i un La Guinardera 2006, del celler del Jaume, un mono varietal de garnatxa amb dotze mesos de criança.

Per acabar amb un postres com un coulant de xocolata, gelat de mango especiat, menta i alga nori, varem provar un vi dolç de la Terra Alta molt curiós ja que era syrah dolç, però amb un grau e dolçor no massa fort. Es tracta de l´Algramar dolç amb dotze mesos de criança i que va aportar un punt perfecte per al postres, va potenciar el xocolata i va respectar l’acidesa del mango netejant la boca perfectament.

Tres dels vins d'aquest sopar, ja els tinc comentats aquí al bloc: Gènesi, deStrankis i La Guinardera i podeu trobar més informació d'ells.

Ónra 2009. DO Costers del Segre

2011-05-08T20:03:00.001+02:00

Dissabte al restaurant Germans Miquel’s de Cambrils, varem tastar el vi Ónra blanc del Celler de la Gravera (Costers de Segre).

Elaborat amb Savignon Blanc, Garnatxa blanca i Xenin amb procediments d’elaboració I cultiu molt tecnificats i amb col·laboració amb la Universitat de Lleida per realitzar projectes de d’investigació vitícoles.

Mostra color groc pàl·lid amb tons verdosos.

En nas aromes de pinya, llimona, pera i una mica d’herba fresca.

En boca és amable, amb acidesa equilibrada i rodó amb un bon pas de boca. Té un final amarg agradable. Té 13% en alcohol i el seu preu al voltant dels 8 o 9€. Una bona troballa en la que destaca el Savignon, varietat no molt freqüent en els vins de Catalunya.

El que sorprèn de cellers com aquest, és el luxe de les instal·lacions. A la seva web (www.lagravera.com/ podeu veure una mica l’estil i sempre em crida l’atenció quan veig llocs com aquest, en que el celler i les instal·lacions que l’envolten, estan fetes a tot luxe i en canvi les produccions no són pas massives.

Tast de Garnatxes (2/2). Celler de l'Aspic

2011-05-05T15:19:00.002+02:00

El conjunt d'ampolles post-tast...

La sessió va continuar amb els 5 vins següents que configuraven la gamma “alta” del tast i que recordem eren del 2007.

Cabrida Calissa (aquest del 2006 per manca de producció al 2007) de Capçanes
L’Espectacle de Espectacle Vins
Cims garnatxa de Cims de Porrera
Les Manyes de Terroir al Limit
L’Ermita de Alvaro Palacios

Es difícil poder especificar el preu d’aquest vins de cara al públic, ja que alguns d’ells són de petita producció i trobar-los pot ser feixuc. Els preus dels dos extrems de la llista, van del Cabrida que el dia que el vaig publicar al bloc ja vaig comentar que estava al voltant dels 50€, fins al mític L’Ermita que a Vila Viniteca està marcat amb 795€.

Evidentment qualsevol dels 5 vins anteriors, begut de manera individual seria una festa. Però com que cal decidir quins van ser els meus preferits, sense cap mena de dubte l’Espectacle i l’Ermita. Aquest ja el coneixia d’un tast al 9 de la Borriana, mentre que l’Ermita, va ser la primera vegada que el tastava. Per cert, el preu de l’espectacle a està just tocant els 100€.

Ja partint de la base de que tot el tast va ser magnífic, el fet d’oferir 10 vins a més de 40 persones, requereix de més de 400 copes i la impossibilitat de decantar els vins. Les copes, tampoc eren les més adequades per alguns vins (i no vull semblar un snob, sinó que repeteixo les opinions de la gent del meu voltant, que eren sense cap tipus de dubte experts en majúscules) però fer-ho d’altre manera, era inviable i reitero la meva felicitació pel conjunt del tast i la feina del Antoni Bru.

Però realment alguns dels vins requerien de més estona de decantació que la que va permetre el temps que va durar el tast. Com a positiu, ens va permetre (als que varem tenir paciència de fer arribar el vi fins al darrer moment) veure l’evolució dels vins a mida que passava l’estona. I tal com vaig comentar el el post de la primera part, en René Barbier, patia perquè els participants es guardessin de tastat el seu vi Espectacle fins que estès suficientment obert i vaig deduir pel que ell indicava que li calien més de les dues hores que varem tenir.

Em costa posar comentaris de tast d’aquests dos vins, ja que evidentment estaran influenciats pels comentaris que vaig sentir al meu voltant, però de l’Espectacle dir que el seu aroma és intens i complex amb notes de groselles, gerds i sensacions de pell de taronja. I a mida que va anava evolucionant mostrava també notes florals.. En boca es va mostrar opulent amb uns tanins molt suaus i perfectament integrats i amb un post gust persistent i de molt bon record.

La vinya de l'Espectacle. Foto per gentilesa de Jaume Aiguadé. http://vinsdecatalunya.blogspot.com/

L’Ermita oferia en nas aromes intensos amb sensacions de fruita vermella, taronja, espècies, i regalèssia. I en boca era fi com la seda, amb tanis sedosos que queden matisats per la fruita i a l’hora molt persistent.

En resum un gran tast que va acabar amb un sopar servit pel propi Celler de l’Aspic, que va servir per anar apurant els vins i deixar les copes buides.

Tast de Garnatxes (1/2). La sort del principiant...

2011-05-03T22:52:00.002+02:00

Transmetent emocions....

Dic lo de la sort del principiant, perquè en aquest sopar, el nivell i el talent enològics, eren d'alt nivell i intentant passar amb la màxima discreció possible, em vaig instal·lar en un lloc que em permetés veure i gaudir de la festa al màxim defugint de locs compromesos.

Ja per anar al grà, resulta que davant meu s’instal·là en René Barbier, a la meva esquerra el Manel, expert sommelier de Can Bosch, just davant d'ell l'Oriol, enòleg de L’Ermita i a la meva dreta la Marta... I clar, quan et cal opinar de quin és el que t’agrada més i de com evolucionen, no et sents còmode del tot... :).

Valdes, Alves, Piqué, Puyol, Xavi.......

Però anem al tast directament. Els primers 5 vins (en el proper post comentaré els altres 5 d’alta gamma) eren tots de l’any 2007 i els enumero a continuació, en el mateix ordre de servei i que anava de menys a més preu:

Pater de Ficaria Vins (aprox. 18€)
Dosterras de Celler Dosterras
Teixar de Vinyes Domenech
Trossos de Portal del Priorat
Auditori d’Acústic Celler (aprox. 40€)

Els 5 vins van presentar molt bones formes. Si em cal decantar-me pel que em va agradar menys i el que més d’aquests 5 primers, van ser respectivament el DosTerras i l’Auditori. L’Auditori va sorprendre molt agradablement amb una gran complexitat en nas, amb aromes de fruites de bosc, mineralitat i especiats. I en boca era golós amb un taní molt elegant.

També em va agradar el Pater que apareixia en la selecció com la ventafocs del grup i que va estar a bona altura i és un vi que sense esperar massa temps, anirà escalant posicions.

Mentre es servien els vins, els responsables de cada un d’ells, disposaven de 5 minuts per explicar el que els vingués de gust els seus respectius vins. I tot això orquestrat per Antoni Bru que estava en la seva salsa gaudint del moment.

També destacar, tot i que sigui evident que al llarg de les pràcticament dues hores que va durar tot, els vins evolucionaven de diferents maneres i davant meu el René, només patia perquè deixéssim obrir més el seu Espectacle, del que parlaré en positiu al proper post. Però si era curiós veure com una persona rodada en el món dels vins com en René, patia de que tastéssim el seu vi, sense haver-lo deixar obrir lo suficient i quan ens explicava com era la vinya de la que procedia el vi, li brillaven els ulls intentant transmetre’ns el perquè el vi porta el nom Espectacle. Va ser tota una lliçó d’estimació a la feina i al territori.

Tast amb Llops a Gratallops i Fira de falset

2011-05-01T21:09:00.001+02:00

Dissabte a partir de les 18h:

Ja continuant amb els actes relacionats o coincidents amb la Fira de Falset, a les 18h varem anar al Tast amb Llops a Gratallops. Sense dubtar que els vins serien de gran nivell, anàvem una mica amb por de trobar-nos en una aglomeració com la del dia anterior i ni tan sols havíem reservat entrada per veure com pintava el tema.

Però ja just arribats, ens varem adonar que l'organització jugava en una altre lliga. I el tema càtering que acompanyava el tast, era digne dels vins que presentaven.

Hi estaven presents els cellers Alvaro Palacios, Cecilio, Celler de l'Abadia, Ripoll Sans, Clos Figueres, Clos Mogador, Clos i Terrasses, Saó del Coster i Sara i René vinicultors.

També com cellers convidats de pobles propers, Bodegas Mas Alta, Celler del Pont, Celler Pasanau, Trio Infernal i de més lluny els Tardieu-Laurent de França.

Varem tastar quasi tots els vins. Molts d'ells ja els coneixíem i per tant només varem verificar el seu nivell de qualitat habitual, que tot i variar en funció de l'anyada, es mantenen al seu nivell (Clos figueres, Manyetes, Laurel, Artigas, Finca Dofi....).

Com sorpreses agradables i que mai havíem tastat, volem destacar els Planassos de l'amic Fredy que ens va sorprendre molt gratament. També tot i que tractar-se d'un vi senzill el Cecilio blanc. El Trio Infernal 2/3 fet amb carinyena també ens va agradar molt, però insisteixo que no van ser els únics, sinó els que varem descobrir.

Tot això acompanyat de música punxada i no estrident i amb el menjar de bona qualitat, ben servit i sense interrupcions.

En resum, una molt bona vetllada d'aquelles que deixen bon gust de boca. I si em féssiu trobar-li algun "però", diríem que en alguns cellers els participants estaven al llindar de la "pijeria"... Esperem que fossin gent dels departaments comercials i que la cosa no vagi a pitjor... :).

Diumenge:

De nou a la Fira del Vi de Falset que tal com ja he comentat en el post anterior està ubicada en un magnífic entorn amb ambient molt agradable i destacar l’amabilitat dels productors i la seva paciència explicant les composicions i elaboracions dels seus vins.

Varem trobar un munt de cellers que presentaven els seus vins i ls seves noves anyades de vins força coneguts. Ens varem aturar especialment a Ficaria Vins, SL, Celler Laurona, S.A , Celler El Masroig, Celler de Capçanes , Agrícola Falset-Marçà , Vinyes Domènech , Clos Dominic, així com l’estand presidit per la Sara Perez on oferien diferents vins com Venus, Solanes, Les cousins "Marc&Adrià" i d’altres.

Varem gaudir del dia amb bona companyia d’amics, acabant en un bon dinar al Celler de l’Aspic. Ara la Fira s’acaba, tot i que demà dilluns vespre, encara queda el sopar de les Garnatxes, que ja expplicaré en un nou post.

En resum, un conjunt d’activitats de gran nivell, al voltant del vi, en que l’únic “però” a dir, és la duplicitat d’activitats que es munten coincidint amb la Fira als pobles propers, organitzant activitats interessants que es solapen i que repartides en el temps, crec beneficiarien més a la comarca. Penso que és llàstima aquesta coincidència.

Festival al voltant del vi. Falset & rodalies

2011-04-30T17:48:00.001+02:00

Divendres dia 29. A les 8 del vespre:

Tot comença divendres vespre amb el Tast de Carinyenes a Porrera... Per explicar-ho de manera resumida, diríem que excel·lent selecció de carinyenes, molta gent per poc espai i un sopar infame, servit a destemps, a salt de mata i com a estrella un arròs de verdures que molts gossos no menjarien.

Però les carinyenes excel·lents i amb molt bona atenció per part dels productors. El cost de l'activitat era de 50€ i per això em permeto no tenir cap pietat a l'hora de escriure el comentari. I de fet crec que varem ser dels pocs innocents en pagar (la distribució d'acreditacions ho mostrava). Vaig deduir que quasi ningú pagava.... entre "professionals" del món del vi, amics dels "professionals", blocàires varis (jo anava d’incògnit) i alguna cara coneguda d'Internet que no val la pena mencionar (toma bumerang!.... :)))... ). Penso que un 20% pagàvem a la resta... I si no es així, ja només em cal anar als mossos a denunciar l'estafa....

Però reitero que les carinyenes excel·lents. Al meu gust destacar les de Cims de Porrera, Nin, Vall Llach i la 2009 de Clos Dominic, sense desmerèixer la resta que val a dir que aquesta anyada és excel·lent i promet futurs vins extraordinaris.

Dissabte dia 30. Mati a les 11:

Cap a la Fira del Vi de Falset. Varem arribar a les 11 i la frase "lo més calent és a l'aigüera", s'adaptaria perfectament a la situació. Però com vull ser positiu, millor fem un salt en el temps fins les 11:30, quan ja tot estava normalitzat.

La Fira oferia un munt d'expositors en el magnífic marc del Castell de Falset. Varem fer amb uns amics, la típica passejada per tots els estands, aturant-nos especialment en aquells que oferien alguna cosa de la que havíem sentit parlar i desconeixíem.

Molt bons vins. Ja coneixiem el blanc i hem adquirit el d'etiqueta vermella

No voldria destacar cap en concret, ja que la visita que varem fer, estava molt dirigida a uns productes concrets i varem obviar excel·lents vins, pel fet de que ja els coneixíem.

I segueix la festa.... Continuarà.....

Orgia d’activitats a Falset i rodalies (proper cap de setmana)

2011-04-25T15:43:00.003+02:00

El proper cap de setmana, a Falset es celebra la Fira del vi i això comporta un munt d’actes, que d’entrada fan il·lusió, però que també donen lloc a una reflexió, que ja deixo anar d’entrada i a partir d’aquí ja em limito a lloar i enumerar les activitats a les que em fa il·lusió assistir.

La reflexió (i sento no poder callar-me), és que es passen l’any sense fer pràcticament cap activitat i de cop en un cap de setmana, munten activitats de primer ordre, en dies coincidents, de manera que fins i tot sembla que rivalitzin uns amb els altres. Si les repartissin una mica,donaria per molts caps de setmana i la comarca es beneficiaria més, ja que és la Fira de Falset, però no la dels altres llocs propers.

Dit això passo a comentar les activitats que hem seleccionat per assistir com complement a la mateixa Fira de Falset, que ja de per ella mateixa és important i al fer-se en el magnífic marc del Castell, fa que al meu criteri sigui una de les fires que no es poden obviar i menys tenint en compte la qualitat de les DO’s que configuren la comarca.

DIVENDRES dia 29: Anirem al Tast de Carinyenes a Porrera, al restaurant “lo Teatret” de Porrera, on serviran un sopar elaborat pel mateix restaurant. Oferiran vins dels cellers entre els que destacaria: VALL LLACH, CIMS DE PORRERA, MAS MARTINET, TROSSET DE PORRERA, FERRE BOBET, SANGENÍS I VAQUÉ, CAL PLA, CLOS DOMINIC i un munt més. La llàstima és que al mateix dia, fan a La Nit de les Garnatxes al Celler de Capçanes.. :(.

Dissabte dia 30 inauguració de la Fira i per tant feina a veure que aporta cada expositor. Per la nit (tot i que encara no sé segur si anirem) a Gratallops fan el “Tast amb Llops” de 18 a 21h.

Diumenge dia 1 de maig el dedicarem a la Fira i ja hem quedat amb amics per trobar-nos allà i dinar al Celler de l’Aspic, però més avall comento altres activitats que es fan en paral·lel.

Dilluns dia 2 de maig: Al restaurant el Celler de l’Aspic, Tast de Garnatxes al Celler de l’Aspic, amb presència de dels vins del 2007: PATER ,DOSTERRAS, AUDITORI, TROSSOS, TEIXAR, CABRIDA CALIÇA06), ESPECTACLE , LES MAÑES, CIMS DE PORRERA i L'ERMITA...!.

A més d'aquestes activitats el diumenge 1 de maig i coincidint les dues a les 11 del mati (!!) teniu a Torroja a Cal Compte un interesant tast de vins amb els 7 cellers del poble i també a Bellmunt el Tast de les Mines. I ja no parlo d'altres activitats com la de la botiga Aguiló... En fi... que les activitats es multipliquen i a www.firadelvi.org/, trobareu més informació. Si hi aneu, ens veiem allà.

Loxartel Vintage Brut Nature

2011-04-18T23:42:00.000+02:00

El passat dissabte al restaurant Germans Miquel’s de Cambrils, sopant amb el restaurant a mig gas degut a que en el mateix horari coincidia un Madrid-Barça, el Xavi ens va recomanar que tastéssim aquest cava. No soc massa consumidor de cava, però per fer un sopar de pica-pica, ens va semblar una bona opció.

Està elaborat a partir de Macabeu, Parellada i Xarel·lo i envellit a la penombra de les caves de 28 a 30 mesos i desgorjat just abans de vendre perquè arribi al client en les millors condicions.

En vista ens ofereix color groc palla amb tons daurats i bombolla petita.

En nas mostra aromes nets i afruitats amb un to d'envelliment.

En boca es mostra equilibrat, amb tocs de dolçor i acidesa ben integrats, suau, lleuger però gustós.

És un d’aquests caves senzills i tot terreny que igual es poden prendre sols que per acompanyar un sopar lleuger.

Tenint en compte que el seu preu està al voltant dels 7€, la seva RQP és molt bona. El seu percentatge en alcohol, és del 12%.

L'Equilibrista Garnatxa 2008. DO Catalunya

2011-04-17T23:44:00.001+02:00

Aquest vi em va arribar a l’enviament del mes de març de Vila Viniteca i és una garnatxa de la finca Ca N’Estruc està situada a la vessant de la muntanya de Montserrat, al terme municipal d’Esparreguera (Barcelona). Porta el nom de Equilibrista i utilitzo les notes que Vila Viniteca envia, per fer aquest post.

En aquesta finca, les varietats que s'hi troben plantades són chardonnay, garnatxa blanca, macabeu, xarel•lo, muscat, syrah, cabernet sauvignon, garnatxa negra, merlot, petit verdot, ull de llebre i tannat.

Al celler s’elaboren 8 vins, tres d'ells joves (un blanc, un rosat i un negre), dos vins de criança (Idoia blanc i Idoia negre) i des del 2010 s’elaboren tres vins que amplien la gamma, L’Equilibrista Negre, L’Equilibrista blanc i, la darrera novetat i d’escassíssima producció, L’Equilibrista Garnatxa, del que tan sols se n’han elaborat 4.000 ampolles.

L'Equilibrista Garnatxa 2008 és 100% garnatxa negra veremada manualment el 22 de setembre. Una part del raïm es va desrapar manualment i va fermentar en bótes obertes de roure francès. La resta de raïms van vinificar-se en dipòsits d'acer inoxidable a temperatura controlada i amb lleugers remuntats controlats. El vi es va criar durant 14 mesos en bótes de roure francès Allier dels boters Boutes, François Frères iNadalie, totes elles noves i amb torrat mig.

L'Equilibrista Garnatxa 2008 té un bonic color cirera no gaire cobert.

Al nas és fragant, subtil i fresc. Sembla un pot ple de delicioses cireres vermelles, maduixetes de bosc, flors blanques, pètals de rosa i eucaliptus.

En boca és fresc, amb un taní que cau sobre la llengua i es va deixant anar en forma de ventall on va prenent forma i dimensió. Té una llarga longitud i les aromes finals són de regalèssia.

El seu percentatge en alcohol és del 14,5% i el seu cost en botiga 15,50€. Pels amants de la garnatxa, és una bona opció-

Solanes 2006. DOQ Priorat

2011-04-14T21:28:00.000+02:00

El dia que a Porrera el Diego ens va ensenyar el seu celler i li varem comprar un parell d’ampolles de Trossets de Porrera, ens va recomanar que ens quedéssim també el Solanes 2006 que varem obrir el passat cap de setmana.

La recomanació va ser bona i el vi excel·lent. També d’aquelles ampolles que sembla que siguin més petites, ja que s’acaben abans de sopar. De fet és el “segon vi” de Cims de Porrera i això ja és prou garantia.

Fet a base de Carinyena, Garnatxa, Merlot i Cabernet amb 12-14 mesos de bota de roure francès.

En vista es mostra de color picota amb rivet granate. És brillant i net.

En nas és intens i complexa, amb aromes de fruita vermella, espècies, balsàmics i notes minerals.

En boca és sedós amb notes de fruites negres. Té una acidesa correcta, tanins madurs i ben integrats, així com tocs de fusta. Final persistent.

El seu % en alcohol és del 14,5% i el seu cost al voltant dels 14€, que el converteix en una opció molt interessant pel que fa a RQP.

Sopar maridatge a Topik amb vins/caves Llopart

2011-04-12T23:21:00.000+02:00

El passat dia 7 d’abril va tenir lloc el sopar maridatge a Topik, amb caves Llopart. Dir per començar que tot el sopar i l’ambient, van ser molt agradables i els plats molt a gust de tothom. Llàstima que un per l’altre ens varem oblidar de fer la majoria de fotos dels plats... o potser el seu magnífic aspecte, ens va fer oblidar-nos de les fotos i passar a l’acció.. :).

De moment ja esperant el proper que ja té anunciat per principis de maig i que serà amb la col·laboració del Jaume de Bonviure pel que fa a vins.

Va començar amb una amanida de contrastos de fruita fresca i cruixent de yuzu, germinats i gelat de poma àcida i núvol de formatge. I maridat amb Clos dels Fòssils.

Fet amb les varietats: Chardonnay 85% i Xarel·lo 15%.

A nivell de tast presentava color brillant color groc-palla amb aromes afruitats i amb lleuger matisis de torrats del roure. En boca va resultar equilibrat, estructurat, elegantment glicèric i cremós amb postgust suau i perllongat. Ens van permetre tastar dues anyades, però la majoria va opinar que la segona, no estava en el seu punt òptim encara.

A continuació un tàrtar d’ostres, vieires, guacamole i ensalada d’algues, maridat amb un Llopart Integral Brut Nature. Comentar que estava deliciós el tàrtar i que és d’aquells plats que repetiries amb ganes.

Fet amb les varietats Parellada 40%, Chardonnay 40% i Xarel•lo 20% amb criança mínima en ampolla de 18 mesos. Comentar que és un cava que consumim freqüentment i per tant ja coneixíem.

A nivell de tast presentava color groc-palla amb pàl•lids reflexos verdosos. Bombolla fina i constant. En nas mostrava gran riquesa d’aromes primàries, afruitades (poma, préssec, pinya) i molt conjuntades. En boca va resultar lleuger i suau, molt fresc i amb nervi. És un cava especialment idoni per prendre sol, com a aperitiu i per acompanyar plats lleugers.

A continuació un deliciós mar i muntanya de xai, xipirons, patates i toc de curri, maridat amb Llopart Imperial Brut. Excel·lent també el xai, tant a nivell de cocció com del propi producte.

Fet amb les varietats Macabeu 40%, Xarel•lo 50% i Parellada 10% amb criança mínima en ampolla de 42 mesos.

Mostrava bombolla molt fina i aromes complexes de llarga criança amb matisos derivats de les “mares”, torrats, melosos i fruits secs, amb lleugeres pinzellades reductores. En boca era ample i estructurat, molt cremós, i amb un bon equilibri sucre/acidesa. Gust persistent i amb caràcter. Idoni per acompanyar menjars i plats consistents. Tot i entendre que aquest cava és adequat per maridar amb plats consistents, més d’una persona va comentar que per aquest tipus de plats preferia un vi negre.

Un arròs DO Pals amb espardenyes i sepionetes, maridat amb Llopart Leopardi brut nature. I pels que ja coneixeu Topik, els arrossos de l’Adelf, estan sempre en esglaó superior.

Fet amb les varietats Macabeu 40%, Xarel·lo 40%, Parellada 10% i Chardonnay 10% amb criança mínima en ampolla de 48 mesos.

Ofereix color daurat pàl•lid, molt brillant amb Bombolla molt fina i aroma complexa, amb elegants notes especiades. Gust equilibrat, sec i suau, saborós i amb tons de prolongat envelliment. Es considera un producte estrella i va maridar be amb l’excel·lent arròs.

I com postres un tiramisú japonès de té verd, azuki i sake, maridat amb Llopart Nèctar Terrenal Semi dolç.

Fet amb les varietats Xarel•lo 50%, Parellada 50% amb criança mínima en ampolla de 18 mesos.

Mostra color groc-daurat, amb reflexos d’or brillant i àmplia paleta aromàtica, amb tons acaramel•lats, de cítrics i de fruits madurs. En boca és cremós i corpori, i amb una bona acidesa que li dóna vivesa i frescor i amb postgust suau, persistent i saborós. És un cava especialment pensat per acompanyar les postres. En el meu cas i segurament degut a “traumes infantils”, va ser el producte que vaig valorar menys de tot el tast i tampoc va morir d’èxit entre la resta de participants.

Tast de vins DO Empordà (2/2)

2011-04-09T20:50:00.001+02:00

Continuació del tast....

El cinquè vi va ser un Masia SERRA GNEIS 03 que acompanyava uns cigronets menuts amb gambes pelades.

Es tracta d’un vi que reflexa el terreny granític, mostrant mineralitat. En certs aspectes recorda un Priorat. Està fet amb Cabernet 31%, Garnatxa 26% i Merlot 43% , envellit durant 16 mesos en botes de roure alier de torrat lleuger.

En vista ofereix color cirera molt intens amb capa alta.

En nas, fruita molt madura, torrats i notes minerals

En boca és cremós, amb tanins marcats i conseqüent astringència, però molt agradable.

Té 14,7% en alcohol i el seu cost està pels 30€.

El sisè un MAS d’En GIL CLOS D’AGON 06, que acompanyava una pera farcida amb confit d’ànec.

Aquest vi ja el coneixia i el tinc publicat en aquest mateix bloc, tot i que el publicat era del 2004. Està fet a base Cabernet Sauvignon, Merlot, Syrah, Monastrell i amb 20 mesos de bota de roure francès. Està fet per la zona de Calonge i queda fora de la DO.

En vista mostra color cirera amb capa alta, intens amb rivets tirant a granate.

En nas mostra un perfecte equilibri entre les fruites vermelles i la fusta, amb tocs florals i agradables torrats.

En boca és suau i elegant amb tanins molt arrodonits, fruita (cirera, mora...), també fruita confitada i post gust persistent.

Té el 13, 5% en alcohol i els preus estan una mica per sobre els 60€.

El setè un Perelada Finca Garbet 04 que acompanyava un filet amb múrgules.

Aquest va ser el vi insígnia del tast. Produiit en una vinya vora el mar, que per les fotografies es deduïa que era un lloc idíl·lic, prop del Cap de Creus. Està fet a base de Cabernet Sauvignon (60%) i Syrah (40%) i 14 mesos en botes de roure francès de gra extrafí.

En vista mostra color cirera intens amb capa alta.

Al nas és complexe, amb notes florals, espècies i notes finals de fusta.

En boca es fi , potent, vellutat i gustós, amb molta fruita típica del Syrah (cirera, maduixa,...). Mostra mineralitat, els tanins estan perfectament integrats i omplen el paladar. Ofereix post gust molt llarg i agradable.

Té 14,7% en alcohol i el seu cost està pels 100€.

I com vuitè un dolç. Masia SERRA INO que acompanyava una selecció de formatges.

Llàstima de que no es veu el color del vi... Està buida.. :(

Es tracta d’un vi dolç natural fet amb garnatxa rosa, varietat autòctona de l’Empordà. Està fet botes velles de roure francès, afegint altres vins dolços de collites anteriors pel sistema de soleres. Cada cop que s’omplen les barriques, s’afegeix un 5% de la bota mare, una solera del 1860.

En vista ofereix un color ben curiós, tirant a rosat.

En nas, ofereix bona intensitat amb tocs d’orellanes, pell de taronja, mel i fruits secs.

En boca és lleuger , però omplint de sabor. Amb notes metàl•liques i sensacions retronassals. Post gust llarg i agradable.

Té el 16% en alcohol i el seu cost és quasi de 40€

Com resum del sopar, dir que magnífic a tots nivells. Com plats preferits al meu criteri, el Carpaccio de Peu de Porc i els cigronets. I com vi amb el que em quedo amb millors sensacions el Finca Garbet, tot i que si cal triar per RQP, caldria escollir el GNEIS.

Tast de vins DO Empordà (1/2)

2011-04-08T23:54:00.002+02:00

El darrer sopar maridatge del 9 de la Borriana, va estar dedicat als vins de la DO Empordà. Faré una descripció dels vins i comentaré els plats que els van acompanyar. Degut a la quantitat de vins, repartiré la temàtica en dos posts. Ha estat una setmana intensa en la que em queda pendent explicar també el maridatge de Llopart que va tenir lloc a Topik. De mica en mica ho aniré fent.

Començo amb els 4 vins i els 4 plats

El primer va ser un Terra REMOTA CAMINO 07 que va servir per acompanyar uns Bombonets de poma i foie.

És un vi amb estil francès, senzill, fresc i elegant amb 12 mesos de bota i fet amb Cabernet Sauvignon 20%, Garnatxa 35%, Syrah 35%, Ull de llebre 10%.

En vista mostra color cirera amb capa baixa i llàgrima interessant.

En nas ofereix poca aroma, però es pot notar cirera, mora, figa....

En boca suau i elegant amb tanins molt afinats

Té 13,5% en alcohol i el seu preu està pels 15€

El segon un ESPELT QUINZE ROURES 09, que va servir per acompanyar una coca d’escalivada i anxoves de l’Escala.

Fet a partir de garnatxa gris y blanca con amb 6 mesos de botes de roure francès. Fresc, afruitat i lleuger.

En vista mostra groc pàl·lid brillant amb lleugeres tonalitats verdoses.

En nas mostra persistència amb aromes de vainilla, fruita (pinya, poma, pera), mantega i fruits secs.

En boca és glicèric, madur, amb bona acidesa u fresc.

Té 13,5% en alcohol i el seu preu està pels 9€

El tercer el VINS DE TALLER MM06, que va acompanyar un Carpaccio de Peus de Porc amb escamarlans i cintes de sèpia.

Es tracta d’un vi fet a partir de Merlot (69%), Marselan (31%). El fet del raïm marselan, el deixa fora de la DO. Empordà. Té 12 mesos de bota.

En vista mostra color cirera intens amb capa alta.

En nas mostra aroma de bona intensitat amb sensacions de torrats de la fusta, fruita negra madura i regalèssia.

En boca és estructurat, amb acidesa correcta i bastant astringent, però agradable i càlid.

Té 14% en alcohol i el seu preu està pels 16€

I el quart un GRESA EXPRESIÓ 07 per acompanyar una Patata farcida amb Brandada.

Es tracta d’un vi fet amb 30% de Garnatxa, 30% Samsó, 20% Syrah i 20% de Cabernet Sauvignon, envellit 18 mesos en botes de roure francès

En vista presenta color cirera picota tirant a violat, amb capa alta i bona llàgrima

En nas és intens, amb tocs de fruites vermelles molt madura, fruits secs , làctics i notes florals

En boca es nota fresc d’entrada, amb bona acidesa i llarg recorregut pel paladar, amb post gust mineral.

Té el 14,5% en alcohol i el seu cost està al voltant dels 20€.

Ètim verema tardana 2007

2011-04-05T15:06:00.002+02:00

No soc (o era) massa aficionat als vins dolços. Segurament degut a ignorància o a no haver tastat el producte adequat. Diuen que mai és tard per aprendre..:)

Darrerament ja he començat a maridar alguns formatges amb vins més o menys dolços. I a part de fer-ho jo, en algun tast de vins i formatges que organitzo, he vist com la gent -inicialment escècpics- canviaven d'opinió i sortien convençuts de que amb molts formatges, aquesta és la millor opció.

En la darrera calçotada a Clos Dominic, la majoria d’assistents portaven vins d’aquestes característiques i de diferents precedències que van sorprendre. I amb això vaig recordar que guardo una ampolla d’Ètim verema tardana que sempre em feia mandra obrir i ara ja té els dies comptats.

L’altre dia a casa de la Marta (el seu fill treballa al celler que produeix aquest vi), varem obrir un 'Etim negre de collita tardana, que en el meu cas vaig acompanyar amb formatges i em va sorprendre molt positivament.

Està elaborat amb garnatxa, recollida quan ja està molt madura i té uns 10 mesos de bota

Ofereix color cirera intens amb capa alta, molt net i brillant

En nas oferia aromes de panses, figues seques, prunes... i a mida que el movíem augmentaven les sensacions minerals i de fruita madura.

En boca era suau, amb sensacions de vellut, amb bon cos, pas dolç, però sense empallegar. Mostra un molt bon equilibri entre la dolçor, l'acidesa i l'alcohol.

Molt recomanable i si ens fixem en el preu, que si no vaig errat, és inferior als 8€, diríem que de RQP òptima.

Trossets de Porrera 2007. DOQ Priorat

2011-04-01T16:54:00.000+02:00

Es tracta d’un excel·lent vi que varem tenir oportunitat d’adquirir amb motiu d’un tast de vins al restaurant La Cooperativa, organitzat pel Rubèn Morera. Allà varem coincidir amb el Diego , que juntament amb el seu germà elaboren aquest magnífic producte. I ens va convidar pel dia següent a mostrar-nos els seus productes.

Trossets de Porrera, és ’un acurat assemblatge de Carinyena de vinyes velles, Cabernet Sauvignon i amb proporcions més reduïdes de Garnatxa, Merlot, i Syrah. Està criat fins a uns 18 mesos en bótes noves de roure francès.

En vista es mostra de color cirera picota amb ribet violaci,i capa alta i llàgrima tintada.

En nas mostra aromes de fruita vermella madura, quasi de compota i torrats agradables. I també sotabosc i tocs minerals.

En boca es mostra potent, càlid, suau, es nota la fruita. Agradablement astringent, però amb el tanins madurs i ben integrats. El final és llarg i persistent.

El seu contingut en alcohol, està als 15% i el seu preu no el puc dir exactament, ja que varem adquirir més coses, però crec que està al voltant dels 30 € , que fa que la RQP, sigui bona, donat que el producte és excel·lent. Llàstima de la seva producció reduïda, que no arriba a les 1000 ampolles.

En resum... es tracta d’un gran producte. La DOQ Priorat no deixa mai de sorprendre’ns. I com ja veieu a la foto, el varem deixar decantar força estona. En concret unes 3 hores.

Els Pics 2008. DOQ Priorat

2011-03-31T22:22:00.000+02:00

Aquest és el vi que varem prendre a Topik el passat dimecres. Procedeix del celler que porta per nom Mas Alta, que es va crear a l'any 1998, de la ma de Michel Vanhoutte, en companyia dels seus socis belgues, apassionats pel món del vi.

Van decidir iniciar les seves pròpies plantacions de vinyes al Priorat, a la La Vilella Alta, i vinifiquen el seu primer vi el 2004, sota l'assessorament de Michel Tardieu (Côte-du-Rhone). Un projecte que els porta a elaborar vins a base de garnatxa i carinyena, que porten diferents noms i un d’ells és "Els Pics" .

En aquest vi intervenen garnatxa, carinyena i cabernet. Està envellit 12 mesos en botes de roure francès de un, dos i tres anys.

Tot i tractar-se d’un Priorat, està espacialment arrodonit i crec que es nota la influència dels enòlegs de Côte-du-Rhone.

El color es vermell cirera intens

En nas mostra fruites madures, amb la frescor característica que li aporta la garnatxa.

En boca es mostra curiosament suau, agradablement àcid i amb una acabat agradable, moderadament llarg i càlid. Els tanins es mostren suaus.

Va ser una agradable sorpresa, que m’agradaria repetir. El seu cost en botiga és de 16€ i té un 15% d’alcohol.

Proper tast al 9 de la Borriana pel dimarts 5/abril

2011-03-29T23:16:00.001+02:00

Aquest cop seran vins de l'empordà.... Com podeu veure tindrem un blanc, cinc negres i un dolç

Calçotada a la Tena (Clos Dominic)

2011-03-27T12:53:00.003+02:00

La foguerada per la calçotada

Tot i que aquest bloc, està dedicat al vi... avui farem una excepció. El passat 26 de març, varem assistir a una calçotada, convidats pels propietaris de la Tena, el tros on neix el Clos Dominic Vinyes Altes.

Arran d’una de les trobades a l’(eno)garatge de l’Oscar Gallifa, on vam tastar les Seleccions Especials Vinyes Altes, va sortir aquesta oportunitat.

Varem arribar a Porrera a mig matí, i ja vam enfilar vorejant el rierol de Porrera cap a la Tena.

Paisatge prioratí pur...llicorella brillant arreu... I per agafar gana, algú em convenç per pujar fins al capdamunt de la Tena.... Paisatge preciós i vistes impressionants , per camí anem veient les velles carinyenes algunes pre filoxèriques, com una clara mostra de lluita per la vida, amb les arrels penetrant les escletxes de la llicorella.

Vista desde "Vinyes Altes" del foc de la calçotada

Vinyes velles de veritat

Arriba l’hora, la de la calçotada... compartim els vins de la propietat, amb vins aportats per tots, amb algunes sorpreses molt ben rebudes. La festa avançava i les rialles amb ella...

Una gran jornada en excel·lent companyia i que tot plegat hem d’agrair molt sincerament a l’Oscar per oferir-me l’oportunitat i sobretot a la Dominic, el Paco i tota la família pel seu acolliment i tracte.

No us perdeu una visita a la Tena. A la pàgina http://debrujasyvino.blogspot.com/, ofereixen possibilitats.. de ben segur no tan entranyables com aquesta, però la visita val la pena. I de tastar els vins ja no en parlo aquí, però el producte com podeu veure en posts anteriors, és extraordinari.

La Marta at calçotada...

Mantonegro 2008. DO Binissalem

2011-03-24T23:06:00.000+01:00

El passat dimecres al 9 de Borriana, varem tastar un vi de Mallorca força interessant. Elaborat per Vinyes i Vins Ca Sa Padrina, D.O. Binissalem-Mallorca –

I fet a partir d’un cupatge on predominen les varietats autòctones: 80% Manto Negro, 5%Callet, 5% Merlot y 10% Cabernet Sauvignon. El tenen en botes de roure francès I americà Durant 4 mesos, per acabar d’arrodonir-lo.

El color era vermell suau. Con si fos un Pinot Noir

En nas era fresc , molt aromàtic,mostrant molta fruita, amb un suau toc de fusta i moltes aromes que no vaig poder identificar.

En boca mostrava frescor i el post gust no era llarg.

Té 13,5% en alcohol i el seu cost en botiga ronda pels 10€ i es una opció força curiosa, dels vins que fan a Mallorca.

Acústic 2009. DO Montsant

2011-03-23T22:18:00.000+01:00

Ahir sopant a Cal Xim amb l’amic Joan, varem buscar un vi que a la carta tingués un preu assequible, doncs la carta de vins d’aquest lloc, tendeix a enfilar-se, tan per qualitat dels vins, com pels preus. I si com em va donar l'impresió, tendeixen a multiplicar per dos els preus, ja imagineu com s'enfila la cosa, a mida que pretens demanar un vi superior.

Vaig demanar inicialment un Pater i com ja sol ser freqüent darrerament a molts llocs, mai tenen el primer vi que demano. Em van oferir un parell d’alternatives i una d’elles va ser l’Acústic que varem acceptar.

Acústic està elaborat amb raïm de les vinyes de 35-65 anys, deixant el raïm de vinyes més velles, per a la seva altre vi, Braó, que també tinc descrit aquí al bloc.

Està fet amb garnatxa i samsó i envellit durant 10 mesos en bótes de roure francès d'un vi.

Mostra color vermell robí viu i brillant, amb rivet lilós.

En nas ens ofereix aromes de fruita madura, amb lleugeres notes de criança que es manifesten amb un lleuger torrat.

En boca és potent, carnós i fresc, amb bona càrrega de fruita negra madura. Es manifesten els tanins, tot i que amida que s’obre, es va arrodonint. Post gust persistent.

El varem acompanyar amb productes a la brasa típics de Cal Xim: En el meu cas unes excel·lents galetes de porc i el Joan unes costelletes de xai.

En resum, un vi elegant amb bona RQP. Té 14% d'alcohol i en botiga costa 11/12€.

Clos Dominic Seleccions Vinyes Altes

2011-03-21T23:04:00.002+01:00

Agafada del facebook de Oscar Gallifa

El passat divendres vaig anar a un tast organitzat per l’Oscar Gallifa (al que he robat la foto... :))...), amb la temàtica Clos Dominic. Tot i que en aquest bloc, nomes comento les ampolles que comparteixo a dos, penso que es bo fer una excepció i publicar l’experiència.

El tast va ser de 4 grans vins Clos Dominic Blanc 2008 Màgnum Clos Dominic Selecció Míriam 2006 Màgnum Clos Dominic Selecció Ingrid 2007 Màgnum Clos Dominic Selecció Andreu 2007 Màgnum. El blanc va resultar excel·lent, amb 12 mesos bota, producció de 300 ampolles i elaborat amb llevats naturals. Però jugant a una altre divisió que els negres que de fet eren els protagonistes de la festa. El del 2008 està exhaurit i si queda alguna cosa és del 2009. Però és que fins i tot quan va perdre la fredor, estava bo... :).

En la divisió dels negres, si Vinyes Altes, és ja un gran producte (que descric al post anterior), quan parlem de les seleccions, ens referim a lo millor de cada any, que etiqueten amb els noms dels fills (Míriam, Ingrid i Andreu). Els vins van requerir decantació prolongada (4/5h) i seguien evolucionant en copa.

El Míriam 2006, és el que presentava millor evolució i de fet tenia un any més que els altres dos negres, que a sobre eren en ampolla màgnum. Els resultat en quant a preferències, va ser al meu gust el Míriam 2006 i el Andreu 2007. El Míriam 2006 és un carinyena pur (garantit al 95%). El seu tast va ser molt característic, d’aquells que deixen petjada. El catalogaríem d’un priorat pur. Té una producció de 500 ampolles i una de les seves característiques és mostrar al tast, fruita molt madura.

El Ingrid 2007 està elaborat a partir de garnatxa, tot i que la puresa 100x100, és difícil de garantir. Al ser un garnatxa, és mostra més fresc i més àcid, a diferència de la carinyena que de sempre mostra més complexitat. Per últim, l’Andreu 2007 i al meu gust el preferit, també està elaborat a partir de carinyena. El vaig gaudir especialment i comentar que el cost aproximat de l’ampolla màgnum que ens va oferir l’Oscar, està al voltant dels 220€.

En fi ... una autèntica festa. Gràcies Oscar per oferir-me aquesta oportunitat i ja em perdonaras si he escrit alguna inexactitut.

Clos Dominic Vinyes Altes 2007. DOQ Priorat

2011-03-20T23:26:00.001+01:00

Aquest cap de setmana hem obert una ampolla de Clos Dominic Vinyes Altes 2007. Feia temps que el reservava, però després del darrer divendres en que l’Oscar Gallifa em va convidar a un tast de les selecciones de Vinyes Altes (que porten els noms dels fills dels productors: Míriam, Andreu, Ingrid) que em va encantar, vaig pensar que era el moment d’obrir la meva ampolla. Prometo dedicar un proper post al tast de l'Oscar.

Es tracta d’un vi apassionant del Priorat, elaborat amb 80% Carinyena 20% de Garnatxes, amb una producció reduïda al voltant de les 4500 ampolles i que ha estat 18 mesos en botes de roure francès de primer any.

El varem decantar durant 4h i penso que es important fer-ho, doncs l’evolució és molt positiva.

Ofereix un bonic color vermell picota intens, certament brillant.

En nas és complexa, ric en matisos aromàtics, notes varietals i de criança en fusta perfectament integrades. Mostra fruits negres, aromes de sotabosc i molta mineralitat.

En boca, es mostra potent, amb caràcter, equilibrat i sedós. Té bona persistència.

En el nostre cas el varem acompanyar d’unes espatlletes de cabrit i per acabar l’àpat un Idiazabal artesanal excel·lent.

Té 15% d’alcohol i el seu preu està al voltant dels 40€. El cost és elevat, però la RQP és correcta.

6 Vinyes Laurona 2004. DO. Montsant

2011-03-15T13:50:00.001+01:00

El 2004 6 Vinyes de Laurona està elaborat amb garnatxa (60%) i Carinyena (40%). Està fermentat en barrica i envellit durant 18 mesos en roure francès de 500 litres, amb una producció limitada de 6.000 ampolles.

Mostra un color vermell intens, tirant a granate.

En nas és intens, mineral i complexe, mostrant fruita.

En boca madur, saborós, arrodonit i aportant un munt de sensacions i bon postgust.

Com tots aquests vins, és important decantar-los durant una bona estona abans. Es tracta d’un molt bon producte que pot seguir evolucionant en ampolla. La seva RQP, és correcta tot i que el seu preu pica una mica.

Té 14,5% d’alcohol i el seu cost a Bonviure va ser de 36€

Templari 2008. DO Terra Alta

2011-03-13T20:40:00.001+01:00

Aquest va ser el vi que varem prendre el dia de Cornelia. Llàstima de que en lloc de copes ens els servissin amb els polèmics vasos Riedel… :). A la foto podeu observar el got (que ells copes).

En tot cas ens va semblar un bon producte. I en va fer gràcia que a la etiqueta, talc om podreu observar, posi vi vermell .

Es tracta d’un cupatge de garnatxa negra 55% i morenillo 45% amb fermentació en inoxidable durant 25 dies i amb un envelliment de 14 mesos, en bóta de roure.

Ofereix color vermell (faltaria més oi, amb aquest nom?) amb capa relativament baixa i color brillant.

En nas presenta un toc lleugeramnt làctic i de fruits secs.

En boca és fresc, lleugerament àcid i mineral.

Té 14.5% en alcohol i el preu en botiga està pels 11-12€. Un bon producte amb bona RQP, que m’agardaria tornar a tastar.

IO 2007. DO Empordà

2011-03-06T21:25:00.001+01:00

Varem prendre aquest vi en un dinar als Tinars de Llagostera i així aprofitàrem per tastar un Empordà, que darrerament tenim com oblidats.

És un cupatge de Garnatxa (44%), Merlot (22%) i Cabernet Sauvignon (34%), envellit en bótes de roure francès Allier, durant 12 mesos. Amb lleu torrat, un màxim de tres vins per bóta.
Aquest mateix celler , produeix el GNEIS amb maceracions més llargues i més estada en ampolla.

Mostra color cirera picota, amb tonalitats violàcies.

En nas és intens, amb aromes de fruites vermelles silvestres i un suau torrat de fusta.

En boca és carnós quan entra amb tanins molt integrats, la justa acidesa i bona persistència al paladar.

Un bon producte amb bona RQP. Té 14,5% en alcohol i el seu cost en botiga, és de 12,50€

Vertical de Sot Lefriec a Monvinic, amb Irene et Laurent

2011-03-01T14:14:00.002+01:00

Porto vuit dies en el que s’ha acumulat la feina i he participat en 7 tast de vins. Quatre d’ells al Fòrum de Girona i dos de vins de Galicia, als que em va fer molta il·lusió em convidessin (Gràcies Oscar i Ruben..!). I el darrer que ha estat a Monvinic amb una vertical de Sot Lefried.

Aquest projecte de “vi de garatge”, concepte que està de moda, està a càrrec de la Irene Alemany i en Laurent Corrió a unes vinyes de Lavern, i destaca per innovació dels altres vins del Penedès. També cal destacar la simpatia i senzillesa, d’aquesta parella que viuen pel vi i treballen dur. Fan produccions limitades i actualment estan a prop de les 5000 ampolles.

El seu producte estrella s’anomena Sot Lefriec i el fet d’oferir un tast vertical, que va del 1999 al 2010, és un privilegi que permet conèixer a fons la personalitat d'aquest vi i, la seva evolució en funció de les diverses anyades.

La primera collita de Sot Lefriec va tenir lloc al 1999 i va ser de 50% de Merlot, 40% de Cabernet i la resta Carinyena. En les següents produccions, han anat variant les proporcions, igualant les parts de Cabernet i Carinyena.

El mètode de verema i vinificació, és molt acurat i el qualificatiu de "vi de garatge", és totalment adequat, per la seva cerca de qualitat, a l’estil dels primers vins de garatge francesos.

Abans de passar a comentar les anyades, van filosofar una mica, pel que fa a temes “candents” en el món del vi, com el concepte “vinyes velles”, que sembla que ara tothom en té i la coneguda discussió, varietats autòctones i no autòctones.

També produeixen altres vins com La Lluna, La Pruna 2008 (que està comentat a aquest bloc) i Pas Curtei 2008.

Els Sot Lefriec de 1999 i 2000, els va caldrà, airejar-se. I pricipalment el 1999 que a mida que avançava el tast, van mostrar més intensitat i va perdre algun aroma no atractiu de primer moment. En tot cas sembla tractar-se de vins que no evolucionaran cap a millor en un futur.

El Sot Lefriec 2001, va resultar especialment agradable.

El Sot Lefriec 2002, ja van comentar que va ser un any especialment complicat per la climatologia i les pluges. Va resultar correcte, però a nivell inferior de la resta del tast.

El mateix va passar amb el 2003, que mostrava menys complexitat que els anteriors.

El Sot Lefriec 2004 va resultar un dels meus preferit. Molt aromàtic en nas i amb possibilitat de guarda. Va resultar fresc i amb lleugeres sensacions làctiques.

El Sot Lefriec 2005, no va sortir la producció com esperaven i tot i que el van portar com a mostra d’honestedat, no l’han posat a la venda... i estem parlant d’una producció de 5000 ampolles.

El Sot Lefriec 2006, es el que actualment està al mercat i surt a un preu (Vila Viniteca) de 55,70€. També va entrar dins la meva gama de preferits, aquesta anyada.

I a partir d’aquest vi, la resta eren mostres que van portar pel tast. Això vol dir que no estan embotellats ni es comercialitzen encara. Vaig poder tastar el 2007 i el 2008 i em van resultar molt agradables, molt afruitats i prometen bones evolucions.

I no vaig poder tastar els dos darrers, ja que la sessió es va allargar degut al interès i les preguntes (va acabar passades les 22:30) i tenia un sopar al mateix Monvínic, amb el meu fill que m’havia vingut a visitar i a les poques hores marxava de nou a Oslo.

Comentar que tots els vins tenen graduació aproximada de 13,5% i que va resultar una gran experiència aquest tast vertical. Molta sort amb la vostra feina, Laurent i Irene...!.

També felicitar per la seva col·laboració a Isabelle Brunet, Sumiller a Monvinic i recentment guardonada, pel seu savoir faire, i que en tots els tasts que he assistit, destaca per un combinat de savoir faire i discreció modèlics.

Mussons 2008. DOQ Priorat

2011-02-27T11:12:00.000+01:00

Aquest vi és d’aquells que compres un dia junt amb altres vins i que després fan una mica de mandra obrir. I com aquest dissabte, estava una mica saturat de tastar vins degut a que la setmana anterior havien coincidit tot una sèrie d’activitats d’aquest tipus, ens varem decidir.

MussonsVins S.L. és la tercera generació de productors i elaboradors de vi de la família Mussons (1928), el relleu de l’antiga Vins Mussons de Barcelona i del fundador del Celler de Scala Dei. Les seves vinyes estan ubicades a Poboleda i el seus vins tenen un marcat perfil de la Denominació d’Origen Priorat. Curiosament aquesta gent tenen una botiga a Sabadell al carrer de Gràcia, en la que venen els seus vins i també d'algun altre celler, però jo el vaig comprar a Gratallops.

Està fet amb un cupatge de Garnatxa, , Cabernet Sauvignon i Syrah, envellit 12 mesos en barriques.

Mostra color cirera fosc, amb un ribet violaci.

En nas mostra aromes de fruites vermelles amb notes minerals i especiades

En boca és saborós, carnós i ben estructurat, amb fruita madura, una punta d’acidesa que no molesta i un final de boca suau.

Té 14,5% en alcohol i el seu preu no el recordo exactament, però crec que estava al voltant dels 12€. Un cop tastat, puc dir que es tracta d’un Priorat amb bona RQP.

Josep Roca al Fòrum de Girona. Una gran taller

2011-02-24T22:08:00.000+01:00

El dimarts dia 22 de febrer, el Josep Roca, va intervenir en el Fòrum Gastronòmic de Girona, amb unes interessants explicacions del món del vi. Va intentar posar una mica de llum amb tot aquest conjunt de nomenclatura que en ocasions ens confon.... vins ecològics, vins d’agricultura convencional, d’agricultura bio, biodinàmics, naturals... I ens va oferir un tast de vins força curiosos, a sigui per l’elaboració, per alguna curiositat concreta, per raïms recuperats, etc.

Els 8 vins van ser (i ja em perdonareu la poca homogeneïtat del resum que faig, però és el que vaig apuntar):

Privat Alella NU 2008, un cava excel·lent. Es tracta d’una mono varietal de pansa blanca -el raïm que en d'altres punts de Catalunya s'anomena xarel·lo- i que té la particularitat d’estar elaborat sense sulfurós, segons diuen.

Mendall VINYES ARRENCADES, blanc 2008 Macabeu. Un vi molt interessant, que com diu la seva etiqueta, procedeix de vinyes que ja no existeixen. Es del celler Laureano Serres Montagut http://www.serres.net/ de Pinell de Brai (Terra Alta). Les vinyes van ser arrencades el 2009 i amb subvenció de la UE. Per una banda fa llàstima, però si parles amb gent propera a la terra, també aporten les seves raons i m’abstindré de comentaris. En tot cas em va semblar un vi excel·lent i més tenint en compte el preu a que sortia (ara està exhaurit).

Un italià del 2008 i en primícia: el Fontsanta Nosiola de Vigneti delle Dolomiti, fet en àmfores. També va resultar molt agradable, mòrbid, amb acidesa ben integrada i on se sentia la pell. Com ja diu el nom, està fet amb nosiola, una varietat de raïm recuperada.

Un que no m’esperava: un rosat VIÑA TONDONIA 2000, Gran Reserva DOC Rioja, fet amb 45% ull de llebre, 60% garnatxa i 10% Viura. De tots els tastats fins ara, em va semblar el més fluix, però he de reconèixer que no sé apreciar massa els rosats.

Un negre Ribera del Duero, Valdeolmos 2008, que va resultar excel·lent i mostrava gran complexitat d’aromes, amb molt pes de fruites i també violeta i regalèssia. Fet per Goyo García Valero, que des de el seu lloc d’encarregat de Valduero, ja treballat en un projecte, d’una vinya centenària, de la que treu aquest vi. Es tracta d’un vi lleuger, amb poc premsat, sense sulfurós, sense filtrar, amb llevats indígenes i molt agradable en tots els sentits.

Un altre vi que varem tastar, va ser el Castell d’Encus 2010, que té com curiositat d’elaboració, el fet d'estar fermentat en cups de pedra, excavats a les roques. Es tracta d’un cabernet.

Les vinyes Castel d'Encus es troben en els Pirineus Pallars Jussà, una zona muntanyosa, a una altitud que oscil la entre 800 i 1.000 metres i com a part de la filosofia del medi ambient, no fan servir herbicides, insecticides o fungicides, excepte les utilitzades en la viticultura ecològica.

També varem tastar un Wittmann Morstein Riesling GC 2007, que va resultar impressionant, elegant i amb acidesa que quasi punxava, però agradava al mateix temps. I ens va fer adonar, de que aquest riesling, després d’un cabernet, ens netejava el paladar.

Finalment, el darrer vi, fa servir per explicar una història personal (massa llarga per explicar aquí), al voltant d’un productor francès del Jura, Arbois Pupillin i la seva producció a Maison Pierre Overnay. Un bonic exercici de nostàlgia , que no treu que que el vi que ens va presentar, fos un gran vi.

En fi... una gran demostració de vins.

Vins minoritaris....

2011-02-21T23:30:00.002+01:00

Avui dilluns m’he escapat al Fòrum de Girona. M’havia apuntat a dos tallers de vins… El de varietats retrobades i per aprofitar el viatge, també al de vins de Galicia.

També he aprofitat per fer una volta, per la resta de la Fira i la veritat es que no he trobat res que m’hagi sorprès massa (de fet soc difícil de sorprendre). La reflexió es que avui en dia, a les fires els posen el llistó molt alt, doncs amb la quantitat d’informació que rebem, la sorpresa es difícil… i si a sobre som clients (o tafaners) de llocs com Vila Viniteca, la veritat es que es difícil que ens sorprenguin amb vins, formatges i pernils…

Els dos tallers de vins, han estat be… M’ha costat de localitzar-los (la informació era nefasta), el primer ha començat 20 min tard, però s’ho agafaven com si fos la cosa més natural del món… Però un cop a dins (ens tenien castigats sense entrar a la sala, que estava buida i amb tot a punt) ha estat be.

Bones explicacions de varietats autòctones de Catalunya, que ja no se si anomenar autòctones o extingides. Però (i ara sense fer conya) valoro molt l’esforç per intentar recuperar-les. He pogut tastar Sumoi Blanc,del que queden només 5,5Ha i ha resultat un producte força acceptable. El mateix dic de la Carinyena Blanca.

També he pogut tastar la Malvasia Jané Ventura, de producció purament familiar i que he tastat amb por de retrobar-me amb el gust empalagós d'aquelles malvasies d'abans, elaborades com mistela i la sorpresa ha estat trobar un producte molt bo. La veritat es que es podrien fer coses serioses amb aquest raïm.

Una mica com sorpresa final i res a veure amb Catalunya, el César Cánovas (Montvínic), ens ha fet tastar un vi fet amb raïm “Carménère”, varietat originaria de Bordeaux, que es creia extingida després de la fil·loxera, però que als anys 90, es va descobrir a Xile, barrejada amb vinyes de Merlot i els xilens van saber entendre que tenien un producte “seu, únic i diferent” a la resta del món.

El Carménère, ha estat excel·lent i la llumeta de que calen elements diferenciadors, sembla que comença a brillar.... A veure si es veritat.

El tast de vins de Galicia, ha estat una sorpresa pel fet de conèixer productes, que ni imaginava que es fessin allà. Ens han mostrat mencias de baixos rendiments i que es troben en bancals impossibles amb recol·leccions molt difícils. Certament curiós.

Tots esperem blancs de Galicia i en aquest taller, ens han ofert 5 negres. Tots correctes, però al meu criteri, amb batalla perduda en front d’altres regions no massa llunyanes. Vull dir que com curiositat i feina ben feta, la cosa està be i alguns d’ells estaven fets amb varietats de noms que mai havia escoltat.

El balanç, ha estat una jornada interessant.... Demà més

Pater 2006. DO Montsant

2011-02-20T19:39:00.003+01:00

Dissabte a Topik, varem triar aquest vi. Jo no recordava haver-lo tastat, però es veu que si que fa com un parell d'anys ja varem compartir una ampolla. Vaig conèixer els seus productors a la darrera Fira del Vi a Móra la Nova, ara fa uns mesos. El mateix celler, fan el vi Èlia, que seria el segon vi d’aquest celler i allà també el varem tastar.

Produeixen aquest vi a La Figuera els del Celler Ficaria Vins. El nom d’aquest va dedicat al pare de la família, Jaume Roca Viñes, que va ser qui va plantar les garnatxes i les ha cuidat fins dia d’avui. Com curiositat, també fan un altre vi anomenat Èlia, que és el nom d’una de les filles.

Es un mono varietal garnatxa, envellit en botes de roure francès durant 12-14 mesos.

Mostra color cirera intens amb capa mitja – alta i bona llàgrima.

En nas es fresc i ofereix fruites negres i vermelles també toc de xocolata negra i mineralitat.

En boca és intens, ben estructurat, permet notar la fruita. Té un post gust agradablement amarg, com a pell de taronja.

En resum, un bon producte amb 14,5% d’alcohol i a un cost d’uns 18€, que fan que sigui un vi amb excel·lent RQP.

Les Comes d'Orto, 2008. DO Montsant

2011-02-18T22:22:00.001+01:00

Vaig descobrir la fenia de la gent d’Orto (Masroig), a partir de la Guia de vins de Catalunya, quan ara fa pocs mesos van premiar com millor vi Les Pujoles d’Orto, que ja vaig publicar al bloc.

A partir d’aquí ja he estat a l’aguait, cada vegada que veig algun vi d’aquesta gent . Configuren aquesta empresa, Joan Asens, Josep Mª Jové i els germans Jordi i Josep Mª Beltran que es van associar per crear ORTO VINS. Utilitzen les instal·lacions de la cooperativa del Molar per a vinificar.

I l’altre dia al restaurant Can Josep, el varem demanar.

Està elaborat amb : 50% garnatxa negra, 45% carinyena, 5% ull de llebre i porta 12 mesos en bótes de roure francès de 3 anys. Procedeix de finques d’una edat entre 40 i 70 anys. La producció és molt limitada i no arriba a les 1500 ampolles.

Presenta capa alta i color fosc (la manca de llum no em va permetre més).

En nas, el vi mostra fruita, mineralitat i expressió cítrica.

En boca es equilibrat, ampli i sedós, amb bon post gust.

El seu preu a Vila Viniteca, està marcat a 17,90€ i el seu grau en alcohol, és de 14,75%.

Em va semblar un molt bon producte i al meu gust amb millor RQP que el “Les Pujoles”, que a ben segur, degut a ser un ull de llebre, no el vaig saber apreciar massa. També comentar que d’aquest celler, vaig tastar el bàsic (Orto 2008 a 8,95€) al Celler de l’Aspic i em va semblar amb molt bona RQP i el tinc pendent de publicar.

2πR 2007. DOQ Priorat

2011-02-17T20:11:00.003+01:00

El vi que publico avui, ja el vaig mostrar fa uns dies a Facebook, per lo curiós del nom. Però només l’havia provat en un tast i ara que ja he consumit una ampolla, puc comentar més coses. Procedeix del celler Gratavinum, que neix de la il·lusió de la família Cusiné per implantar-se en la zona del Priorat. Conec dos productes d’ells, GV5 i 2πR.

El GV5 és un vi amb personalitat pròpia dins del Priorat, buscant l’equilibri entre l’elegància, finor, fruita i la mineralitat del Priorat. Es tracta d’un gran producte. El tinc pendent a la llista de comprar i tastar i més d'un amic i/o expert, me l'han recomanat.

2πR, que com tothom sap, representa la longitud de la circumferència i amb aquest nom, volen fer referència a la seva rodonesa. És un vi suau, afruitat i equilibrat. Està elaborat a partir de Garnatxa, Carinyena, Cabernet Sauvignon y Syrah, amb criança de 12 mesos en barriques noves i de segon any de roure francès i hongarès.

Es recomana decantar abans de servir, ja que al no haver estat ni clarificat ni estabilitzat, pot presentar alguns sediments en el fons de l’ampolla.

A la vista presenta color cirera molt intens.

En nas em va sorprendre per aromàtic, amb fruita madura i notes destacades de minerals i de cacau.

En boca es potent, saborós i amb post gust llarg.

El seu preu està a 20,50€ a BonVIure i conté 14,5% en alcohol.

RIU 2008. DOQ Priorat

2011-02-13T19:33:00.003+01:00

El RIU 2008, és un vi produït al mateix celler en que fan el Trio Infernal. I és el vi senzill d’aquest de la gama d’aquest celler.

Es tracta d’un assemblatge de garnatxa (45%) i carinyena (45%) complementat amb syrah. Està envellit 12 mesos en botes de roure francès , de un o dos anys.

Presenta color robí brillant, amb capa mitja.

En nas no mostra masses aromes, tot i que a mida que s’anava obrint augmentava. Es força curiós, el que li va costar obrir-se, tot i decantar-lo. Possiblement estava a temperatura massa baixa.

En boca notem fruita com cirera i força mineralitat.

Crec que en ampolla pot millorar i de fet m’agradaria tornar a tastar-ne per verificar aquesta sensació. Té 14,5% en alcohol i el seu preu està pels 15€.

Negre de Negres 2008. DOQ Priorat

2011-02-12T19:35:00.002+01:00

Un vi que desconeixíem i que va resultar una agradable sorpresa, amb una RQP òptima. És del celler de la finca Clos del Portal al Priorat, entre Bellmunt, el Molar y el Lloar.

Els vins de Clos del Portal són, Negre de Negres, Somni i Tros de Clos, elegants i intensos de marcat caràcter mineral.

Està fet a partir de garnatxa, carinyena, cabernet sauvignon i syrah amb 14 mesos de criança en botes de roure francès. La producció està limitada a 10.702 ampolles.

Presenta color vermell molt viu, de capa mitja –alta, amb bona llàgrima.

En nas és potent i ens ofereix aroma intens de fruits i fruites vermelles fresques integrades amb les notes típiques de la criança, torrats i espècies.

En boca ofereix entrada fresca d'evolució creixent, emplenant la boca de sensacions sedoses. Tanins madurs i rodons, estructurat i voluminós.

Té el 15% en alcohol i el seu cost a BonVIure està pels 20€

Manyetes 2007. DOQ Priorat

2011-02-05T23:30:00.004+01:00

Aquest és el vi número 50 que publico aquí i volia que fos un vi força especial. Es tracta del Clos Manyetes 2007, que dissabte 5 de febrer, varem escollir al restaurant “Els Irreductibles” de Gratallops.

Clos Manyetes, és el segon vi del celler que produeix el mític Clos Mogador, el vi de René Barbier.

Manyetes és una barreja de Carinyena 70%, Garnatxa 25% i Syrah 5%.

Ofereix color vermell brillant molt agradable amb capa mitja.

En nas, mostra molt bona intensitat amb un elegant toc mineral i fruita com pruna i cirera madura.

En boca és agradable, amb entrada suau i amb cos complex. Ric en sabors de fruita negre, impecablement balancejat i llarg. Seguirà evolucionant i millorant en ampolla els següents anys.

Té 14,5% d’alcohol i el seu preu al restaurant ha estat 48€. En aquest cas i degut al restaurant, el cost és aproximadament el mateix que en botiga, cosa que s’agraeix.

Es tracta d’un vi excel·lent d’aquells aptes per celebracions i que si es té paciència per esperar una anys en obrir-lo, està clar que milloraria.

Proper tast al 9 de la Borriana (menú maridatge tòfona)

2011-02-02T16:23:00.006+01:00

Els próxim dia 16 de febrer (dimecres) tindrà lloc al 9 de la Borriana (Sabadell), el sopar maridatge amb plats elaborats amb tòfona, que es repetirà el dia 22 de febrer (dimarts), l'hora será a les 20:30 el dos días.

Closa Batllet 2005. DOQ Priorat

2011-02-01T15:47:00.001+01:00

El Closa Batllet 2005, és un d’aquells vins que no arriben massa al gran públic. I si busqueu informació a la web, trobareu que totes les referències, estan en webs en anglès. Jo mateix desconeixia la seva existència i el vaig descobrir a BonVIure.

És un vi de Gratallops, fet amb una barreja de 65% Carinyena, 22% garnatxa, i la resta Cabernet Sauvignon, Merlot i Syrah. Ha envellit durant 15 mesos en roure francès i americà.

Color granat intens i capa mitjana – alta.
Ofereix un elegant nas amb tocs minerals.
Agradable al paladar amb tanins sedosos, i un final llarg i pur.

Al nostre criteri, és un vi que es pot deixar evolucionar en ampolla i millorarà.
Té el 14,5% en alcohol i el seu preu va ser de 29€ i realment tot i ser un vi excel·lent, no varem saber trobar-li una bona RQP. Potser el fet de tenir 94 punts a “The Wine Advocate”, li fa pujar el preu o nosaltres no el sabem apreciar prou.

Laurel 2008. DOQ Priorat

2011-01-31T14:52:00.001+01:00

La darrera setmana, al 9 de Borriana, ens van oferir aquest vi. És el germà petit de Clos Erasmus, es a dir el segon vi d’aquest celler.

Està fet a partir de Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Syrah i envellit durant 15 mesos en bótes de segon any de Clos Erasmus.

En la seva elaboració, intervenen les bótes que es desestimen per al gran vi, i alguns lots de les soques més joves de la propietat. L’enòloga, Daphne Glorian posa el mateix interès i passió que en el vi emblemàtic del celler (Clos Erasmus).

Presenta color vermell cirera picota molt cobert i amb llàgrima abundant que tenyeix la copa.

En nas mostra aromes intensos de fruita molt madura, tocs minerals i torrats de la criança.

En boca és gras, potent, amb fruita molt madura. És un vi magnífic, molt agradable, ampli, carnós, equilibrat, persistent, amb un taní imponent.

És un vi, que segur millorarà en ampolla. La seva graduació: 14,5% i el preu a Vila Viniteca, 26,90€.

LES COUSINS l'inconscient 2008. DOQ Priorat

2011-01-30T19:47:00.003+01:00

L’enviament de VilaViniteca del mes de gener, ha estat força interessant: 2 ampolles de Lo Givot 2007, dos de L'Inconscient 2008 i dos de HUMILITAT. Tots tres vins són DOQ Priorat.

Com que fa pocs dies havia tastat i publicat aquí un Lo Givot 2006 (excel·lent), varem optar per començar amb L'Inconscient 2008, que presenten amb l’espectacular etiqueta que veieu a la foto.

L''Inconscient 2008 és un acoblament de 15% carinyena, 25% garnatxa, 20% cabernet sauvignon, 15% syrah i 15% merlot procedent de múltiples finques situades al municipi de Porrera, amb diferents orientacions i altituds.

Un cop acabada la fermentació, el vi va estar durant un període de 12 mesos en tines de fusta de roure francès de 7.000 kg de capacitat. Un cop acabada la criança es va realitzar l'acoblament i el vi va reposar durant tres mesos en tines d'acer inoxidable abans del seu embotellat, al maig de 2010.

Presenta color granat amb capa mitjana i llàgrima interessant.

Molt iIntens en nas. La fruita apareix més tard en forma de fruites vermelles i un clar toc mineral.

En boca té una bona estructura, amb una gran entrada que es va tornant golosa i amable. Al final apareix un taní que recorda al de la xocolata i uns aromes de fruites negres madures.

Es recomana obrir-lo 30 minuts abans del seu consum. El seu contingut en alcohol és del 14,4% i el seu cost a la llista de preus de Vila Viniteca és de 9,95€.

La nostra opinió personal, és que es tracta d’una molt agradable sorpresa, amb una RQP molt bona i més tenint en compte que aquets enviaments, sempre tenen un descompte addicional.

No m'agrada la Guia Repsol

2011-01-24T23:49:00.001+01:00

La Guia Repsol 2011, ha publicat la llista dels millors vins espanyols. Els que tenen més de 95 punts... 82 d'espanyols, dels que 8 són catalans... Quasi m'ha sorprés que arribem al 10%..

1.- L'Ermita 2008 d'Álvaro Palacios del Priorat
2.- Clos Erasmus 2005 de Clos Terrasses del Priorat
3.- Cava Elyssia, de Freixenet
4.- Gran Muralles, 2006 de Torres (Conca de Barberà)
5.- Cava Sumarroca Gran Brut Allier 2005
6.- Milmanda blanc 2008 de Torres (Conca de Barberà)
7.- Petjades rosat 2009 del celler Torelló (DO Penedès)
8.- Vall Llach, 2008 del Priorat.

En fi... sense masses comentaris.... però si el Milmanda és el millor blanc que es fa a Catalunya... com diuen allà.. "Apaga y Vamonos"... i dit amb tots els respectes per la gent de Torres...

Lo Givot 2006. DOQ Priorat

2011-01-24T14:42:00.002+01:00

Feia dies que volia tastar Lo Givot 2006 i dissabte passat vaig adquirir una ampolla a BonVIure que varem obrir diumenge. Les expectatives es van complir del tot i ens va semblar un vi excel·lent.

Fet a partir de Garnatxa 32%, Carinyena 33%, Cabernet Sauvignon 25%, Syrah 10% . Té criança de 12-14 mesos en bóta de roure francès i està elaborat pel celler del Pont de la Vilella baixa.

Presenta color vermell intens, amb tocs violacis i bona brillantor.

En nas mostra caràcter afruitat, amb aromes de fruita confitada, També lleugeres notes de vainilla i fumats.

En boca té un bona entrada, acidesa equilibrada, es sedós i ofereix final llarg i persistent. És un vi golós i fresc i ben estructurat.

Com impressió personal, un dels millor vins que he tastat, tot i que val a dir que no soc dels que tiro la casa per la finestra i tampoc estic massa habituat a vins de nivell mitg-alt com aquest. Per comparar-lo amb un altre vi que he tastat recentment, el posaria al mateix nivell que el Somni, però em va deixar més bon gust Lo Givot.

El seu cost en botiga, va ser de 32,25€.

11 Isabel Negra 2004. DO Penedès

2011-01-23T12:27:00.001+01:00

Un altre vi que no coneixia de res, tot i que el celler és ben conegut. Al sopar de dijous amb el meu bon amic Toni a casa meva, va portar aquest vi. Vaig tenir certes dificultats amb el tap, suposo que degut a una conservació deficient, però un cop obert en tots els sentits, va resultar força bo.

Es tracta d’un vi estructurat i complexa i d’alta gama del celler Raventós i Blanc. És un assemblatge de 20% Monestrell i 80% Cabernet Sauvignon.

El color que mostra, és vermell intens.

En nas presenta tota una complexitat aromàtica de la que destaca la grosella madura i sensacions de terra.

En boca es delicat amb els tanins molt arrodonits. Té un pas per boca sedós i el post gust llarg, típic del Cabernet.

El varem acompanyar amb unes gambes 'king size', adquirides a la peixateria de la Dolors Floreta (Mollet del Vallès) que van resultar excel·lents i ja sabeu que això dels maridatges, va molt a l’estil de cada un.
No sé el preu exacte en botiga, però a Vila Viniteca, veig que el tenen a 29€. Té un 14% en alcohol.
La meva opinió personal, es que es tracta d’un bon vi, però a aquest preu, no el compraria pas. La RQP no la trobo òptima.

Hisenda Miret 2008. DO Penedès

2011-01-22T18:24:00.004+01:00

Al restaurant 9 de la Borriana, vaig tastar l’altre dia un vi que no coneixia gens. Es tracta d’un garnatxa 100x100 fet al Penedès, que em pensava era un tipus de raïm no propi d’aquesta DO. Té 5 mesos de bota en roure francès.

Presenta color vermell brillant, amb capa mitja.

En nas mostra gran intensitat aromàtica i frescor de fruites silvestres, mineralitat i torrats.

En boca té cos mitjà, acidesa, tanins poc agressius i és gustós. Post gust llarg i agradable.

Penso que no es pas un vi per guardar, si no per consum immediat. El seu preu en restaurant va ser d’uns 18€ i donat que al Borriana, el marge en els vins és petit, crec que en botiga deu estar pels 14€, tot i que en alguna guia l’he vist al voltant dels 20€. Per tant, no puc dir el preu exacte.

Com opinió personal, va ser una agradable sorpresa, trobar un vi mono varietal de garnatxa de DO Penedès. Estava bo i el recomanaria en funció de la seva RQP. Però si el cost real és de 20€ (segons la web de Vila Viniteca), ja no el trobo amb RQP òptima.

Isis 2005. DO Montsant

2011-01-17T22:31:00.002+01:00

Una bona part de la meva vida, ha estat dedicada a la docència i a part de les satisfaccions en temps real, fa molta il·lusió quan passat el temps, recuperes el contacte amb persones que han estat alumnes i ara són magnífics professionals. I ara fa uns mesos una d’aquestes persones que havia tingut com alumne a la Universitat i actualment es dedica a la exportació de vins a països remots, em va donar a tastar aquest vi.

Procedeix del celler dels Guiamets i el cupatge està feta amb una selecció de vinyes velles de Syrah, Garnatxa, Samsó i Cabernet, envellit durant 12 mesos en bótes de roure francès i americà.

Presenta color cirera intens amb tonalitats violades i capa mitjana.

En nas ofereix fruites vermelles madures i notes especiades i minerals.

En boca és equilibrat, consistent i amb tanins arrodonits.

És un vi recomanable, que conté 14% d’alcohol. No conec el seu cost degut a tractar-se d’un detall, però a Internet he trobat preus entre 10,75 i 14,5€, cosa que m’ha desconcertat una mica, ja que normalment els diferents llocs de venda online, coincideixen bastant. Com curiositat dir que les ampolles van numerades (la producció està en 15.500 ampolles)

Gènesi Selecció 2006. DO Montsant

2011-01-16T21:01:00.001+01:00

Es tracta d’un altre vi adquirit a BonVIure i que està elaborat amb vinyes velles de garnatxa i samsó, autòctones de la zona i criat dotze mesos en botes de roure francès i hongarès.

Ofereix color vermell picota Intens amb capa mitja -alta. Brillant i amb bona llàgrima.

En nas és potent amb càrrega de fruita vermella i negra madura que deixa pas a les notes especiades, torrats i làctics.

En boca té entrada àmplia i fresca omplint la boca de la fruita. Equilibrat, amb tanins madurs. Final llarg amb un punt d'astringència, que crec que amb més temps d’evolució en ampolla disminuiria.

Es tracta d’un vi de 14,5% d’alcohol i el seu preu va ser de 13,25€. La seva RQP em sembla molt recomanable i és un vi per guardar alguna ampolla i veure com evoluciona que segur que ho fa cap a positiu.

Cérvoles 2006. DO Costers del Segre

2011-01-14T22:13:00.000+01:00

Tenia aquest vi pendent de ressenyar del passat desembre. El retard no ha estat pas per altre motiu que acumulació de tasts en el període de les festes de Nadal.

Es tracta d’un vi negre amb criança de 12 mesos en roure francès. I el el segon vi que tinc publicat aquí, d'aquest celler.

La seva composició és ull de Llebre 38%, cabernet sauvignon 32%, garnatxa 18% i Merlot 12%.
La seva fermentació està feta a temperatura controlada entre 26ºC i 28ºC, amb vinificació tradicional de negres. La maceració d’Ull de llebre i garnatxa ha durat 20 dies, mentre que del cabernet sauvignon i del merlot ha estat de 25 dies (informació estreta del propi celler).

Presenta color cirera d’alta capa amb reflexes blaus. Llàgrimes denses i persistents.

En nas mostra records de fusta i especiats , fruita madura, pruna i tocs minerals.

L’entrada en boca és dolça i agradable, mostrant tanins madurs i bona estructura. Post gust llarg i agradable.

El seu grau alcohòlic és de 14,5% i el seu cost al llistat de Vila Vinteca es de 22,30€. La opinió personal és que es tracta d’un vi molt recomanable i fàcil de que agradia a un ventall ampli de gent.

Serra de Llaberia Elisabeth 2003. DO Tarragona

2011-01-13T22:12:00.001+01:00

Aquest vi es de la DO Tarragona, però per la seva ubicació geogràfica, està tocant a la DO Montsant i en concret, pertany a Tivissa.

També va ser una recomanació del Jaume del BonVIure i es tracta d'un vi molt ben aconseguit. És un assemblatge de Cabernet Sauvignon i Merlot, amb un petit percentatge de Garnatxa i Syrah i un any en botes.

El color es molt intens amb capa alta i el rivet, tot i que tendint lleugerament a color teula, no dóna masses pistes de que es tracta d’un vi del 2003.

En nas dóna fruita madura, quasi confitada i plantes aromàtiques. Lleugerament mineral.

En boca entra be i amb un final agradable i certament llarg. Els tanins molt arrodonits.

Un vi recomanable i al que cal atrevir-se, malgrat la DO Tarragona, a molts ens fa por d’entrada. Ofereix 14% en alcohol i el seu preu a BonVIure és de 18€. Es recomana decantar-lo, ja que li costa obrir-se.

Prior Pons 2006. DOQ Priorat

2011-01-09T13:51:00.000+01:00

Aquests vi el varem adquirir a Gratallops a BonVIure. És del celler Prior Pons i signat per l’enòleg Jordi Coca i ja avanço que es tracta d'un molt bon vi.

Es tracta d’un assemblatge de 45% Carinyena, 15% Garnatxa i 40% Cabernet Sauvignon, a partir de vinyes de més de 55 anys, amb 12 mesos en botes noves de roure francès.

Mostra color vermell picota de capa alta.

En nas, ens ofereix aromes de fruits de bosc, balsàmics i notes d’herbes aromàtiques.

En boca és potent, càlid i envolvent, amb notes minerals i tanins elegants i ben integrats. Val a dir però, que d’entrada i sense maridar amb res, pot donar sensació de tanins acusats. Post gust persistent i mineral.

Té una producció limitada de 1700 ampolles, el seu contingut en alcohol es del 15% i el seu cost en botiga, està pels 22€. Es recomana decantar una bona estona abans.

En resum un vi de molt bon nivell i dels que queden ganes de tornar a tastar.

Castell de les Pinyeres 2007. DO Montsant

2011-01-08T20:37:00.001+01:00

Varem tastar aquest vi al restaurant “El Pas de l’Ase” del poble de Garcia, a 5km de Móra la Nova, en dinar familiar. Pertany al Celler el Masroig, de la DO Montsant. És un assemblatge de 40% garnatxa negra, 40% samsó i la resta de cabernet, merlot i ull de llebre, envellit 12 mesos en bótes de roure francès (70%) i americà (30%).

En copa oferia color vermell intens i capa mitjana.

En nas aromes de fruites vermelles, torrats i notes d’espècie.

En boca és saborós i equilibrat, intens i llarg.

El seu contingut en alcohol, és del 14,5% i el seu preu en botiga, està pels 7€. En concret un vi senzill i artesanal, amb preu contingut i bona RQP.