Diumenge 9 d’octubre a les 10 del matí a Gratallops a punt de començar una jornada il·lusionant. El Jaume Balaguer i l’Artrid Goldstein han posat molt d'esforç en muntar-la.
Tots a punt, un carret on transportar les Riedel, els cinc vins i alguna cosa per picar. Així d’entrada un pot dubtar de si està davant de la pijada de l’any o està davant d’una jornada inoblidable. I aquí no cal la filosofia del vas mig ple / mig buit....
Rotundament ha estat l’inici d’una jornada genial. Hem pogut gaudir d’unes hores sense fantasmes, sense competicions de “qui la té més grossa” a nivell d’absurdes lluites de qui en sap més, tan típiques en el mon del tast de vins freqüentment “masclot” i “garrulo” ... Esperava amb ànsia escoltar alguna “víctima” que anomenés “caldo” al vi, per fotre’l avall al primer penya-segat que trobes... M’he quedat amb les ganes... un altre dia serà...:)
Però anem a descriure els fets i ho faré de manera lúdica, sense entrar en detalls de tast de cada vi, ni les seves composicions.
Comencem la caminada cap a les vinyes de les que es fa el Clos Mogador i on mirant avall es veia el mas d’en René Barbier. Bon moment per obrir un Clos Mogador 2007, parlar d’aquest vi, de la filosofia d’en René i de les característiques d’aquest celler. Bon inici de jornada..!.
Passats uns minuts i admirant el paisatge, continuem cap a vinyes de Finca Dofí i obrim un parell d’ampolles d’aquest vi Finca Dofí 2007, amb el que hem acompanyat un excel·lent formatge.
Seguim la caminada i ara ve el tram més llarg... el paisatge continua sent impressionant. Arribem a una zona resguardada pel sol per unes fantàstiques oliveres i és el moment d’obrir el tercer vi: La vinya dels Vuit 2006 que s’anomena dels “vuit” degut a que en aquest projecte participen 8 reconeguts enòlegs. L’hem acompanyat amb pa i bull blanc, per no deixar els estómac buits.
Moment per treure conclusions, els “5 a la vinya” que hem anat junts (Marta, Tere, Oriol, Ricard jr i jo mateix). Els tres vins ens han encantat... Els seus preus (per mi és un factor a tenir en compte) estan al voltant respectivament , de 50€, 60€ i 70€. El consens dels “5 a la vinya”, mostra preferències pel primer i el tercer, però guanya el primer.... Jo personalment dubtava entre el primer i el tercer... però si al preu, li sumes la dificultat d’aconseguir el tercer, també m’apunto al Mogador.
Ja continua el camí i ja tots estem en plan “we are so exited!!”... La propera parada és Clos Erasmus 2005... 100 punts Parker i 900 i pico d’euros. Ens hagués agradat que no ens agradés tant.... Però ens ha agradat molt.... però molt... Val a dir que en lloc d’anar a les vinyes autèntiques, hem anat a les de la mateixa propietat que s’utilitzen per produir el Laurel (segon vi del celler).
I finalment ja enfilem la tornada a Gratallops, però abans ens aturem a tastar el darrer vi: El Rocapoll 2008. Es tracta d’un nou experiment d’un vi de vila amb producció mínima... En aquest cas fet amb carinyena. Molt bo, però no al nivell dels 70€ en que s’ha comercialitzat la mini-producció i tampoc voldria entrar en un debat de si aquestes miniproduccions tenen sentit o no (personalment penso que no massa).
I aquí s’acaba la magnífica jornada. Volíem acabar-ho dinant al restaurant de lo Jaume (El Piró), però no ho havíem previst i estava ple i per tant els “5 a la vinya” als que s’ha incorporat el Ramon, hem fet una trucada al Celler de l’Aspic, que tot i estar ple ens han habilitat una sala i allà ha continuat la festa amb tres vins més acabant amb un sensacional Mas dels Masos 2001, amb el que l’Antoni Bru ha jugat amb nosaltres presentant-lo amb ampolla tapada i fent-nos endevinar anyada, zona etc... I s’ha quedat amb nosaltres... i nosaltres encantats.
Jaume i Astrid... ja sé que això no es pot fer massa sovint... Però en volem més.....
